Poda en verd Vi

L’Adriana, el tot terreny de Mas Vida

IMG_5028

– EL PERQUÈ –

Necessitava estrenar aquesta secció entrevistant a algú amb qui, almenys, hagués compartit una bona borratxera (a l’entrevista anàvem serenes), i que m’hagués impactat només conèixer-la.

Malgrat haver nascut i viscut fins fa 4 anys a Barcelona, l’Adriana, del celler Mas Vida, ja és d’aquelles persones que s’estressa cada cop que baixa a la ciutat. Ara viu a Cistella amb el seu gos, l’Oli, el seu amic inseparable. La vida l’ha fet tornar allà d’on cada diumenge marxava a contracor. Aquella cabreta que corria entre vinyes i oliveres, ara hi camina i també hi treballa.

??????????

 

– GIR 180º –

Canvis fortuïts van començar a escriure aquesta història. L’Adriana va estudiar arquitectura, va fer un màster en rehabilitació d’edificis i quan va acabar, va marxar un temps a Algèria. Totes aquestes decisions van anar condicionades d’alguna manera per la mort del seu pare, tot just quan començava el projecte final de carrera sobre el poble de Cistella. Mai s’hagués imaginat que ell no el veuria acabat. La seva mort va propiciar que al cap de 3 anys, després de molts dubtes i un futur incert, l’Adriana i la seva mare es posessin al capdavant del projecte de l’Albert, el celler MasVida. Ara és el seu projecte de futur.

IMG_4190

 

– L’ADRIANA –

Amb orgull, l’Adriana pot afirmar que ha protagonitzat totes les veremes de MasVida. Des de ben petita es veia atreta per aquest món però l’arquitectura va guanyar la balança fins ara. Diuen que tot acaba tornant. Ara, lidera el celler, ha estudiat sommelier i tant la veureu embotellant com podant les seves vinyes. S’implica molt amb tot el que fa. És passió, entrega i dedicació. Per poder mirar endavant està aprenent a separar la part emocional de la racional; tot i que el motor i la força per lluitar cada dia segueix sent continuar amb el somni del seu pare amb tot el suport incondicional de la seva mare, present en totes les decisions.

IMG_5181

 

– MAS VIDA –

Mas Vida, com ella, està en un procés de canvi, creixen i evolucionen junts. Les dues fugen dels egos que hi ha dins del món del vi, escolten la natura i a partir d’aquí busquen respostes. Els seus vins es fan a la vinya, l’Adriana i el seu equip només coordinen i controlen el procés, aposten per una agricultura regenerativa.

IMG_4283

 

– EN BOCA D’ELLA –

Mas Vida | Natura més cultura és agricultura. Treballem la natura sent respectuosos, per gaudir, agraïts, amb el que ens regala.
5 adjectius | Creativa, positiva, tossuda, caòtica, emocional.
T’emmiralles… | Amb els meus pares
Canviaries el present | No canviaria res. Em sento preparada per volar.
Vi | Tot aquell fet amb “carinyo”
Por | Totes i cap. Fracassar no em fa por. Si no me’n surto amb el celler n’hauré après.
Una cançó per animar-te | Nessun dorma – Puccini
Un lloc | Dalt de tot al camp d’oliveres de Mas Vida

– EN RESUM –

Vins en homenatge als morts. Vides que es separen. Camins que comencen. Reptes que per molt difícils que semblin es poden assolir. Futurs prometedors.

_____________________________________

Amb la col·laboració de:
sant josep

Sobre l'autor

Patricia De Golferichs

Patricia De Golferichs

Després d'estudiar turisme i adonar-me'n que no era lo meu, marxo a viure a Canàries i a la Patagonia xilena. Quan torno, em poso a estudiar gestió cultural i, en acabar, entro a treballar al Club TR3SC al capdavant del departament de llibres. Al cap d'un any, arrenco des de zero el departament de vins i començo a formar-me, assolint els 3 nivells del WSET i un postgrau en comunicació digital. Després de 6 anys al capdavant d'aquestes dues àrees, deixo el TR3SC per perseguir un somni: escriure, editar i publicar l'Agenda de Vins Catalans. Actualment, estic fent un curs de viticultura a l'escola d'Alella i lidero la comunicació de les botigues de vins de Barcelona, La Festival i Sentits Barcelona.