Ja fa uns quant anys que conec en Xavier, encara no recordo com va ser que ens varem convertit en “saludats”, només recordo que teníem un amic en comú de Granollers, ciutat en la que tots dos havíem treballat i on havíem estat molt feliços.
El fet és que des de llavors sempre ens hem tingut un admiració mútua, jo valoro, la seva humanitat i simpatia, el seu “savoir faire” i sabent que és un company de viatge d’en Tomàs Cusiné, el que molts consideren el millor assemblador d’aquest país em va semblar rellevant portar-ho fins a aquestes pàgines.
Sempre m’ha semblat un home senzill però amb gustos refinats, un home afable però contundent. Una persona de qui refiar-te. El que dirien els avis “un home com cal”.
En Tomàs, no sé si el coneixeu, però és un pintor de vins, una persona que combina tots els matisos per fer aquarel·les amb tots els sabors imaginables, que associessin per donar a llum un nou projecte a la Conca de Barberà no em va semblar un caprici, com dirien a Castella “Se juntaron el hambre con las ganas de comer”. Jo no sóc ningú per jutjar els seus vins, però crec que Cara Nord, dóna la cara, té personalitat i crec que és molt personal. Una proposta valenta de dir on som i com som. Una aventura lloable i que avui us podreu imaginar gràcies a aquest retrat.
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida.
Darrerament m’agrada molt la veu d’en Asiv avidan. Un jueu amb una veu molt especial.
Una pel•lícula.
El cinema per mi és Amèrica en la seva millor expressió. Quan l’acció i el thriller coincideixen es fantàstic. Recordo aquella de “North by North west” que aquí li varen dir “Con la Muerte en los Talones” de Alfred Hitchcock, on en Gary Grant viu una gran aventura tremenda.
Un llibre.
Un no, ara m’en vénen dos al cap:
“La Arquitectura de la Felicitat” de Alain de Bottom i la visió tant especial d’en Vicente Vedú amb el “Planeta Americano”.
Un restaurant.
Difícil pel fet de fer vi en conec molts i és difícil triar…Els Pescadors de Llança fan un carpatxo de gambes sublim i un Minjolep per postres que roba el cor.
El seu plat preferit.
La clafoutie de cireres sens dubte. Conec una persona que la fa de meravella!
Qui cuina a casa seva.
Afortunadament la meva dona, li agrada preparar receptes i no repetir gaire. Tinc una cuinera molt atrevida i dinàmica. Una sort!
Una beguda.
El Bitter, fantàstica beguda amargant em sorprèn que no acabi d’estar de moda.
Un personatge que li ha marcat la seva vida.
Tinc un bon amic que vaig conèixer fa trenta anys i que sempre des de llavors ha influït positivament a la meva vida amb els seus bons consells i punts de vista. A vegades els personatges han estat aprop i no els veiem.
L’últim viatge que ha fet.
Just ara la setmana passada he estat als Estats Units, en un viatge de 5 ciutats en 5 dies. Extenuant i enriquidor.
El millor lloc de la teva comarca.
L’ermita de Sant Onofre a Palau-Saverdera (Girona) una vista de la Badia de Roses que treu el sanglot.
I de Catalunya?
Barcelona es fantàstica. Gran i petita a l’hora. Moderna i tradicional a l’hora.
I del món?
Carai difícil de dir. Hi ha unes illes a l’Atlàntic molt especials que es diuen Fernando de Noronha. Una reserva ecològica de primer ordre on nomès et deixen entrar a la platja per torns i només uns minuts. Sorprèn la exuberància biològica de l’arxipèlag. A vegades hi penso.
Un lloc on no portaria mai ningú.
A veure el futbol, perquè a mi no m’agrada.
Amb quin polític o personatge públic t’agradaria sopar?
La Reina d’Anglaterra. Una vegada vaig estar a punt de sopar amb ella però no es va presentar en el darrer moment. Va enviar però dos Capitans de la Guàrdia en el seu lloc. Una deferència encara que sempre he pensat que no va ser el mateix.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Encara no ha nascut aquesta persona. M’interessa la gent i tothom és candidat a compartir un vi.
Per a què serveix la TV?
Fantàstic relaxant i atordidor mental.
Un programa de TV.
Ummm,
I de ràdio?
A vegades RAC1, amb en Jordi Basté pel matí, una dosi de noticies i alguna tarda si tinc sort El Gabinete amb la Júlia Otero una dosi mes fina de la actualitat.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un perfum, que no sabré mai quan posar me’l. Amb això del vi no és pas fàcil perfumar-se.
A quina hora es lleva?
A les 6:45 AM.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Busco les ulleres com un boig. No soc ningú sense elles.
Una paraula que li agradi.
Equilibri. Pel vi, per les amistats, per la vida, pel menjar, per la conversa, per tot. Equilibri.
Quin cotxe té?
Un de negre, és un problema… sempre està brut.
L’última vegada que va anar a missa?
A un bateig catòlic a França. Es curiós que a França tots el pobles tenen dues esglésies; una catòlica i una altre protestant. Una manera molt rica de veure el món, no creus?
Un insult.
El pitjor.. ser un avorrit….és més destructiu que d’altres més utilitzats, no?
Una olor.
La mirra és sorprenent, potent, oliosa, amargant. Sempre m’havia atret el nom però quan vaig sentir l’aroma va ser encara millor.
Una mania.
No sóc conscient de tenir-ne, crec.
Un personatge històric.
En Napoleó es fantàstic. La quantitat de coses que va canviar d’un dia pel altre i que ara ens semblen del més normal és sorprenent.
Un hobby.
M’agrada passar temps amb els meus tres fills. Estar amb ells en el meu temps lliure és el millor hobby en aquest moment de la meva vida.
Un lema.
“La depressió és excés de passat, la ansietat es excés de futur, el present és estar en pau”
Què el treu de polleguera?
Aquells que no veuen els altres. Si no tens empatia pel altres que fas en aquest món?
Què el fa riure?
L’humor anglès… insinua i marxa!
I plorar?
La condició humana com a tothom, crec.
Quin esport practica?
La conversa, és de lo mes encoratjadora, competitiva, extenuant i a l’hora de lo més entretingut.
Quins idiomes parla?
Parlo bé Anglès, Francès i xampurrejo d’altres amb poc d’èxit.
Quin és el seu pitjor malson?
No sé que passa que sempre perdo un avió.
Quin es el malson que s’ha fet realitat?
Perdre l’avió, clar.
Què hi té a la tauleta de nit?
5 llibres, 2 contes, un rellotge, una llum, un ipad i alguna joguina dels meus fills.
Que es portaria a una illa deserta ?
Un helicòpter per anar i venir.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de la seva vida?
M’agafaria el dia lliure segur.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
La Universitat segur que tornaria a anar-hi. No en vaig tenir prou.
I què no repetiria?
Massa egocentrisme, escoltaria més a la gent segurament.
En un compromís ¿Camisa amb corbata o descordada?
Vaig començar molt cordat i ara estic en una fase més laxa. Tot son etapes.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
L’ oblido amb una facilitat esfereïdora. No ho gestiono mai, ja tornaran a trucar si és important.
Que vol transmetre amb els seus vins?
Que difícil es transmetre res en un llenguatge en el que no estem acostumats a parlar com ara es els dels aromes i sabors. Que difícil es!
M’agradaria que la gent veies en el meu vi: paisatge, terra, boscos, muntanyes, vinyes, pendent, fred, pluja, neu, vent, …
Perquè creu que el vi ha de buscar l’equilibri?
El vi és molt complex. La complexitat del vi pot ser inabastable. L’equilibri ens ajuda a entendre’l i a gaudir-lo.
On es veu d’aquí cinc anys, com a persona i com empresa ?
Tant de bo ho sabés, no?
Com a persona voldria que el camí fos amable per tota la gent que m’envolta. Com empresa voldria el que tot empresari vol, consolidar el ara per ara petit projecte vitivinícola de CARA NORD. Pot ser descobrim que alguna parcel•la ens pot donar algun vi nou i diferent que desperta l’interès de la gent.
______________________________
XAVIER CEPERO
Soci de Cara Nord conjuntament amb Tomàs Cusiné i Èric Solomon
En Xavier Cepero té més de 20 anys d’experiència en el sector vitivinícola. Creador i Soci conjuntament amb en Tomàs Cuisne i l’Èric Solomon del Celler CARA NORD a la Conca de Barberà. Un petit celler que amb menys de dos anys de vida ja exporta el 70% de la producció i ha aconseguit més de 300 pàgines de premsa parlant del projecte.
Actual Director General dels grup de cellers: Tomas Cusiné, Castell del Remei i Cervoles. Un grup amb molta força dins de la DO Costers el Segre i que exporta a 45 països. Va ser durant 8 anys Director General d’Espelt Viticultors, on va gestionar la major vinya de la Denominació d’origen Empordà amb unes 250ha. Va treballar en una etapa anterior com a Director General del cellers Castell del Remei / Cérvoles durant 5 anys. Anteriorment va treballar durant 8 anys a PARXET/Marques d’Alella/Tionio com a Director d’Exportació. Coneixedor de 7 Denominacions d’Origen. (Alella, Cava, Conca, Costers del Segre, Empordà, Catalunya i Ribera del Duero). Està format a EUA, Anglaterra i França. És PDG pel IESE i Economista per la UB.
