Apunts ambientals Territori

L’illa de plàstic

Catifa_mar
Gina Güell
Escrit per

Catifa_marDurant les últimes dècades, el desmesurat volum de residus produïts per l’ésser humà està conduint a una situació que no podem seguir ignorant. Tenim davant nostre la més clara evidència de la necessitat d’un canvi en el model econòmic i de consum. Els processos de producció, basats en sistemes oberts, no tenen en compte la traçabilitat dels productes, els quals, en la majoria dels casos, tenen una vida o trajectòria pensada per ser curta i limitada a un sol ús. (Veure documental “Obsolescència programada”, TV2).

 “ Tots els plàstics que s’han estat produint des del s.XIX són en algun lloc del nostre planeta. Si no desapareixen… on van a parar? (Documental “Plastic Paradise”, de la periodista americana Angela Sun).

La immensitat i foscor dels oceans ens fa difícil percebre els efectes de l’abocament de deixalles i de la contaminació, i és així com, any rere any, seguim escombrant sota una catifa amb els ulls tapats.

Tal com deia el geògraf Patricio Rubio:
“El mar és l’embornal de les activitats humanes”.

L’any 1997 l’oceanògraf Charles Moore descobrí – durant un creuer de Los Ángeles a Hawaii – una zona al nord de l’oceà Pacífic amb una alta concentració de deixalles. “Cada vegada que pujava a coberta, veia restes de brossa al meu voltant. Com hem pogut embrutar una àrea tan immensa?- apuntava Moore.

Aquesta zona és l’anomenada “Illa de plàstic” o “The great Pacífic Garbage Patch” (pels nord-americans), situada a l’àrea de corrents del Gir del Pacífic Nord, on es congreguen plàstics i deixalles entre Hawaii i el mar del Japó.

“L’illa de plàstic” es descriu com un gran conglomerat que ocupa una extensió d’unes 500 milles (800 Km), on es calcula que hi ha uns 100 milions de tones de residus flotant.

Map_Plastic_islandMapa de localització i distribució de “l’Illa de plàstic”:
Les taques grogues a la part Est i Oest de la zona de convergència del Gir del Nord  és on s’agrupa la brossa flotant.

Aquesta illa però, no té una morfologia fàcilment perceptible per a l’ull humà, doncs no és una massa compacta; sinó el resultat d’altes concentracions d’escombraries que suren a les parts Est i Oest del Gir. Aquesta composició disgregada i els canvis constants en les corrents marines, en dificulten el seu estudi i la seva neteja.

Pel que fa a l’afectació a la fauna marina, moltes aus com els albatrossos ha estat trobats morts a causa de la ingesta de grans quantitats de plàstics que confonen amb el seu aliment.

Els plàstics que han resultat ser més perillosos són els que, degut a l’impacte de la llum solar, es van fotodegradant, convertint-se així en trossets cada vegada més petits. Aquests fragments minúsculs són ingerits de manera involuntària per peixos i altres animals marins, passant a formar part de la nostra cadena alimentària.

Organitzacions com “5 Gyres Institut” estan estudiant les repercussions que tenen aquestes micro partícules dins els organismes marins, que, al trobar-se en terra de ningú (aigües internacionals), ni els polítics se’n fan càrrec ni mitjans de comunicació en fan ressó. “Sóc part d’una societat que no es fa responsable de les seves deixalles” Richard Sundance Owen, 5 Gyres Institut.

Conscients d’aquesta situació, han sorgit diferents iniciatives i formes de vida que pretenen pal·liar la generació incontrolada de residus. A Nova York, la jove de 22 anys Laura Singer, coneguda pel seu blog i les campanyes #Trashisfortossers (la brossa és per a idiotes), fa dos anys que viu sense generar residus. http://bit.ly/1AFngVO

super_sense_envasosLes emprenedores alemanyes Sara Wolf y Milena Glimbovski, han obert a Berlín, gràcies a una campanya de CrowdFounding, el primer supermercat sense envasos del món:Original Unverpackt” (Original, sense envasos). http://bit.ly/17DQYB4
Sara Wolf y Milena Glimbovski al Supermercat “Original Unverpackt”

En el nostre dia a dia podem col·laborar de manera important a minimitzar l’impacte dels residus tant en ecosistemes marins com terrestres. Petits gestos, fan la diferència.

Documental Plasticized.

Tràiler Documental Plastic Paradise.

[Gina Güell]

 

Sobre l'autor

Gina Güell

Gina Güell

Llicenciada en Geografia per la Universitat de Barcelona i Màster en Intervenció i Gestió ambiental (UB-UAB). La seva trajectòria formativa i laboral s’ha basat en un compendi entre la geografía, el medi ambient, el disseny gràfic i la comunicació. Actualment és tècnica de comunicació del programa Barcelona + Sostenible (antiga Agenda 21) de l'Ajuntament de Barcelona.