Vaig conèixer la Sandra quan s’encarregava de les visites i de les tasques comercials del Celler de Capçanes, un model de cooperativa que va sorprendre a molts per la seva visió comercial en ser dels primers a produir vins kosher.
La Sandra era d’aquelles persones que és difícil d’oblidar, sempre et feia riure i sempre sabia com vendre’t el que tu volies. El principi bàsic del màrqueting, oferir al client, el que el client necessita.
Mai oblidaré un Joc del Vi que vam fer per a treballadors de Nestlé al seu celler, va ser un dia inoblidable per a tots, molts encara recorden aquella experiència. Tampoc oblidaré la conversa que vaig tenir amb Koldo Eguren després d’una xerrada que vaig fer a trenta bodeguers alabesos on em va demanar referències i consell per contractar-la.
Sempre ha estat una persona lleial, una amiga de la qual refiar-se, per això nosaltres sempre ens hem fiat d’ella, i sempre que podem col·laborem plegats.
Una cosa difícil perquè les seves responsabilitats la fan viatjar més que una baldufa, però és normal, els nostres mercats són petits a vegades una mica garrepes amb els nostres propis productors, per això el nostre vi és internacional, i tenir la responsabilitat de vendre tres milions d’ampolles no és una tasca fàcil, cal obrir nous mercats i no oblidar els que ja es tenen, no es pot perdre la posició guanyada!
Sempre he dit que no hi ha millor aventurer que aquells que obren mercats en latituds inhòspites i exòtiques per a molts de nosaltres. La Sandra, sempre ha estat algú de màxims, mai de mínims. Grandiloqüent, loquaç, intel·ligent, seductora. Una dona sense embuts ni prejudicis per dir el que pensa quan ho pensa, això sí sempre amb el seu particular somriure, tant gran com el seu cor i els seus sentiments.
Una mare que porta a la boca i en els seus pensaments als seus fills i pels que donaria tot sense dubtar-ho. Una amant de la cultura i de la cultura hebrea.
Avui em venia de gust portar-vos un retrat d’algú que lluita diàriament per enamorar, perquè sense això difícilment cap empresa es sosté, sigui personal o professional. Espero us agradi.
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida.
La nana que cantava als meus fills a la incubadora: Ansietat, de Nat King Cole.
Un llibre.
Sinué, l’Egipci, de Mikas Watari.
Un restaurant.
La Fonda Safaja, a Sant Quirze Safaja.
El seu plat preferit.
Mandonguilles amb sèpia
Qui cuina a casa?
Moi.
Una beguda.
Vi… what else?
Un personatge que li ha marcat la seva vida.
El meu pare, és tot un personatge. Si és un personatge històric, Lady Di i Jacqueline Kennedy / Onassis.
L’últim viatge que ha fet?
A Florianápolis, Brasil.
El millor lloc de la teva comarca?
Ermita de la Mare de Déu de la Roca.
I del País?
Complicat. En tinc mil de favorits.
I del món?
Em queden centenars de favorits, però destacaria Jerusalem i el Vell Sant Joan, a Puerto Rico.
Un lloc on no portaria mai ningú?
A Rússia, al gener, a 37 sota zero.
Amb quin polític o personatge públic li agradaria sopar?
Viu? Amb Artur Mas, guapo! Sopar amb espelmes sense parlar d’independència (un repte).
Mort? Amb Gandhi. No crec que m’ atrevís a parlar.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Amb algú que no sàpiga escoltar.
Per a què serveix la TV?
Per entretenir. Per acompanyar. Per gaudir. Per posar-se les mans al cap.
Un programa de TV.
Wild Frank.
I de ràdio?
Tàpies variades.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un dibuix de mi mateixa, amb 80 kgs més (dels meus fills).
A quina hora s’aixeca?
A les 07:00h.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Comptar les hores que he dormit i maleir l’hora que és.
Una paraula que li agradi?
Super.
Quin cotxe té?
Un volskswagen polo.
L’última vegada que va anar a missa?
Fa un mes.
Un insult.
Ara mateix no tinc a qui dirigir-lo. Em costa insultar.
Una olor.
L’alè dels meus fills quan eren nadons i ara el seu clatell suada.
Una mania.
Veure el got mig ple.
Un personatge històric.
Cleopatra.
Un hobby.
Llegir.
Un lema.
Less is more. Menys és més.
Què la treu de polleguera?
Les xafarderies injustos. La llengua no té ossos però en trenca de molt grossos.
Què la fa riure?
Les cares dels meus amics davant les meves ocurrències.
I plorar?
El diari o el telenotícies. Els captaires al carrer, els malalts incurables, i la crueltat de molts.
Quin esport practica?
Hípica.
Quins idiomes parla?
Català, castellà, anglès, francès i una mica d’italià. Ara estic aprenent hebreu.
Quin és el seu pitjor malson?
La malaltia.
Quin és el malson que s’ha fet realitat?
La malaltia.
Què té a la tauleta de nit?
Un despertador, llum i llibre.
Que s’enduria a una illa deserta?
Un company per procrear, una foto de la meva família (per no enamorar del meu company), un ganivet, una manta …. quantes coses em permeteu portar?
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de vida?
Buf. Acomiadar-me de tots els meus amics amb les paraules més boniques que trobés.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Tot. Ho repetiria tot, fins l’acne.
I que no repetiria?
Les xafarderies. Res de participar-hi.
En un compromís. Camisa amb corbata o descordada?
Descordada, sempre.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Torno la trucada. Pot ser una venda!
Que vol transmetre amb els seus vins?
Un paisatge, una alegria.
Per que se’ls imagina d’una manera matemàtica?
No entenc la pregunta. Les matemàtiques formen part de la meva vida només per interpretar les xifres de vendes, no guarden relació amb el vi.
On espera estar d’aquí a cinc anys.
En aquest món? Qui ho sap?
__________________________________________________________
SANDRA AULLÓ
Responsable de Marketing del Celler de Capçanes. Formadora en diferents escoles d’idiomes. Conferenciant. Viatgera incansable.
Máster en Cultura i Pensament Hebreu. Master en Sumilleria Internacional. Master en Español com a llengua estrangera. Llicenciada en Dret.
Directora Comercial de Bodegas Eguren Ugarte. Premi a la Importació de la Cambra de Comerç d’Alava.
Experta en enologia i comunicació i marketing.
