Brots Territori

Itinerari pel barranc de Castellfollit al bosc de Poblet

Vista del barranc de Castellfollit des del Roc Ponent
Manel Martínez
Escrit per

A PEU PER LA CONCA. RECORREGUTS AMB HISTÒRIA

Trobem el barranc de Castellfollit al cor del bosc de Poblet, dins del terme municipal de Vimbodí i Poblet. Des de 1894 forma part del PNIN (Paratge Natural d’Interès Nacional) de Poblet. Es tracta d’un barranc molt definit amb destacades formacions granítiques com la Roca de la Mel o el Roc Ponent i amb importants empremtes històriques com la Torre del Moro, l’antiga granja cistercenca de Castellfollit, la casa forestal o les explotacions de pedreres. Així mateix, tot el barranc té un gran valor geològic i és ric en flora i vegetació, destacant uns exemplars centenaris de castanyers.

Darrerament s’han col·locat cartells indicadors amb el topònim de “Vall de Castellfollit”. Personalment, discrepo amb el fet d’anomenar “vall” al que sempre s’ha conegut com a barranc. De fet, l’error ja es va iniciar l’any 1984 al text d’encapçalament de la Llei de protecció de l’espai, ja que es fa esment a la declaració de “Paratge Natural d’Interès Nacional una part de la vall del monestir de Poblet”, topònim incorrecte doncs no existeix cap “vall” del monestir de Poblet.

Centre d'Interpretació a l'entrada del barranc de Castellfollit.

Centre d’Interpretació a l’entrada del barranc de Castellfollit.

La millor època per visitar aquest barranc és a la tardor-hivern, especialment després de dies de pluja, encara que durant tot l’any es pot gaudir de la seva bellesa. Trobarem l’accés al barranc a la carretera que puja a Prades des del monestir de Poblet. En una cruïlla, a mà esquerra, veurem una creu de fusta dalt d’una base escalonada. Des d’aquest punt s’inicia una pista asfaltada que hem de seguir i, a uns 500 m, trobarem l’àrea de lleure Roca de l’Abella amb un punt d’informació del Paratge Natural.

Proposo fer un recorregut a peu seguint el traçat de la pista forestal asfaltada que transcorre paral·lela al barranc, és el més recomanable per gaudir-ho més plenament. També es pot realitzar amb vehicle motoritzat o  amb bicicleta. Els primers passos del recorregut els farem sempre al costat de la llera del barranc, molt seca a l’estiu i amb aigua a la tardor i a l’hivern. Aquest torrent va sortir de mare el 10 d’octubre de 1994 emportant-se molta de la vegetació de ribera i parts de la pista forestal que podrem veure reconstruïda.

Dins el barranc trobarem un petit gorg amb una cascada (quan hi baixa l’aigua). Uns metres més amunt, a mà dreta veurem una petita caseta reformada que fou construïda a principis del segle XX per l’ús dels treballadors que feien les tasques de reforestació i aprofitaments al bosc.

Gorg al barranc de Castellfollit.

Gorg al barranc de Castellfollit.

Si enlairem la vista gaudirem de les capritxoses formes de les roques granítiques que afloren en aquest barranc. A l’esquerra i dalt d’una d’aquestes formacions granítiques podem observar (millor amb uns prismàtics) la Torre del Moro, antiga torre de guaita sarraïna (hi ha la possibilitat de pujar fins a la torre per un sender). A la dreta de la Torre del Moro trobarem el Roc Ponent que reconeixerem per que té una creu dalt al cim. Des de la mateixa pista també observarem diferents pedreres abandonades on, fins a mitjans del segle XX, s’extreien llambordes pels carrers i carreteres. La pedrera més gran és la de la font del Ginebre que hi ha als peus del Roc Ponent, encara s’hi aprecia l’escombrera de pedres (hi ha un sender que ens porta fins a la pedrera).

Torre del Moro al barranc de Castellfollit.

Torre del Moro al barranc de Castellfollit.

Més amunt ens trobarem amb uns castanyers centenaris, dos d’ells a tocar de la mateixa pista forestal i, baixant a l’esquerra, veurem alguns exemplars més. Ja estem a tocar de l’antiga granja de Castellfollit que queda al costat de la pista, tot just per damunt, a la dreta. L’edifici actual és de nova construcció i és utilitzat pels monjos del monestir de Poblet com un indret de meditació i recolliment.

A partir d’aquest punt, gaudirem d’una vegetació més abundant fins a arribar a una cruïlla de camins, el de l’esquerra és la pista que ens portaria a la Pena o a Rojals passant pel damunt del barranc de l’Argentada. Seguint recte per la pista asfaltada arribarem a la casa forestal de Castellfollit. Aquesta casa forestal és la més petita de les tres existents al bosc de Poblet i com totes elles va ser utilitzada com a habitatge per un guarda forestal i la seva família. Al voltant de la casa forestal hi ha l’àrea de lleure de la Font Negra o de Castellfollit. Des de la casa forestal surten dos itineraris marcats força interessants: itinerari micològic i itinerari forestal o terapèutic.

Casa forestal de Castellfollit.

Casa forestal de Castellfollit.

_________________

Amb la col·laboració de:

 

Glaucoma650x160

Sobre l'autor

Manel Martínez

Manel Martínez

Naturalista i enamorat de la Conca de Barberà, del seu entorn, paisatge i patrimoni rural. Resideix a Montblanc, on sempre ha estat vinculat a associacions conservacionistes i culturals, com el Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i l’Associació Amics del Paratge Natural de Poblet. Ha publicat diferents articles, llibres i treballs relacionats amb el bosc de Poblet i les construccions rurals de la Conca de Barberà.