Brots Territori

Itinerari als pous de gel i mines d’aigua de la Pasquala

Pou de gel del camí de la Pasquala
Manel Martínez
Escrit per

A PEU PER LA CONCA. RECORREGUTS AMB HISTÒRIA

Recorregut per la vessant sud de les Muntanyes de Prades del terme de Montblanc. Veurem construccions de pedra en sec, la font del Reboll, un forn de calç i les autèntiques catedrals del gel com són dos pous de gel. Alguns trams formen part del que fou l’antic camí de gel, camí d’abast que feien els traginers o nevaters, ja des de principis del segle XVI, amb els seus animals (matxos) carregats amb sarrions plens de blocs de gel que baixaven dels pous de la Pasquala.

Sortim des de la residència d’avis de Montblanc seguint l’anomenat camí del Reboll que puja pel costat de la nova urbanització de La Canal. Quan ja deixem la urbanització trobarem camps de conreus: oliveres, ametllers i alguna vinya. Arribem fins una paret amb unes portes de ferro, es tracta d’un dipòsit regulador de les aigües que baixen des de la Pasquala. El recorregut segueix recte. Passem el barranc de la Pasquala i ens enfilem per la pista cimentada. Passem uns dipòsits de l’aigua i després d’un fort tomb i, recorreguts uns metres, trobarem un sender, a mà dreta, que s’enfila cap dins el pinar de pi blanc. El seguim amb l’esforç que representa la forta pujada fins que arribem a una clariana del bosc. Possiblement es tracti d’una antiga plaça carbonera on es construïa la carbonera per fer-ne carbó vegetal d’alzina.

Uns metres més amunt i, desviant-nos una mica a la dreta, trobarem una barraca de pedra seca. La portalada està feta amb un arc de mig punt i la cúpula interior està iniciada amb la tècnica de la falsa volta, amb el tancament realitzat amb pedres col·locades com a dovelles. Continuem el sender pel mig de la pineda i d’antics marges de pedra seca que ens indiquen el fet que anys enrere totes aquestes terres havien estat conreades. Sortim a una pista o camí més ample. Seguim a la dreta. El camí s’enfila. Passem un tomb molt tancat i busquem a mà dreta un sender que baixa pel terraplè (està marcat amb una fita de pedres a terra). Si el seguim trobem a pocs metres una barraca de marge. Es tracta d’una barraca construïda dins d’un marge de pedra seca. La portalada esta feta amb una llinda recta. Davant de la barraca trobarem restes d’oliveres, testimonis d’antics conreus.

Barraca de pedra seca

 

Tornem al camí i continuem pujant. A poca distància trobarem una altra fita de pedres a terra. Baixem el terraplè del camí i seguim un metres per un senderó fins trobar-nos amb la font del Reboll. Aquesta font neix dins d’un marge de pedres i les seves aigües anaven a parar a una bassa quadrangular construïda tot just sota la font. Darrerament sempre està seca. La font era molt popular a Montblanc i formava part de les set fonts que, segons la tradició popular de Montblanc, s’han de resseguir en set dies diferents per beure les seves aigües i així poder guarir els infants amb tos farina.

Tornem al camí principal i continuem amunt. A pocs metres trobem una fita anomenada piló de l’aigua. Aquests pilons o fites (n’hi havien més al llarg del recorregut de la canonada) assenyalen el pas de la primera conducció d’aigües des de la mina de Baix de la Pasquala fins a Montblanc. També tenien la funció de xemeneia d’equilibri per absorbir l’energia alliberada per l’aigua en la seva caiguda. El recorregut el continuarem per un sender que hi ha a la dreta del camí, damunt d’un talús de la pista. El sender ens portarà fins la pista de Sant Joan. Creuem la pista i a l’altre costat veurem la fita de pedres que ens marca un altre sender. Seguim pel sender. Trobarem una cruïlla de senders. Seguim a la dreta. El de l’esquerra ens portaria a la pista de la Pasquala. Més endavant tornarem a trobar una altra cruïlla, hem de seguir recte fins que sortim a la pista de la Pasquala.

Piló de l%27aigua

 

En aquest punt ens trobarem amb tres opcions. Una, és la pista que va fins la casa de la Pasquala. Nosaltres agafarem un sender a la dreta per seguir-lo uns 50 metres i trobar-nos amb les restes d’un forn de calç. Després tornem altre cop enrere i seguim el camí del mig que ens porta fins una arqueta de les aigües amb una porta verda. Damunt de la porta hi ha una inscripció en una làpida que fa referència als treballs realitzats per la portada de l’aigua des d’aquest indret fins a la font Major de Montblanc l’any 1804. Continuem pel seder de l’esquerra de l’arqueta i sortirem a la pista tot just davant d’un pou de gel. Només podrem guaitar per la reixa de ferro que hi ha a la boca del pou.
Aquest pou és el més gran dels dos existents (l’altre el trobarem a la casa mateixa de la Pasquala). Té 11 m d’alçada i un diàmetre de 9,34 m. La cúpula està feta amb totxo massís. Al costat hi ha les parets d’una antiga construcció, si hi accedim a dins veurem una altra boca del pou. Seguim pista amunt i, a pocs metres i a l’esquerra, trobarem un altre dipòsit d’aigües. Si ens endinsem per un senderó que hi ha darrera seu, trobarem la mina de Baix o de l’Escut.

Tornem a la pista i seguim el camí amunt. Després d’una pujada de pocs metres arribem a la casa de la Pasquala. Aquesta casa la trobem documentada des de l’any 1632. Al 1712 fou adquirida, juntament amb els pous de gel, pels Canonges i Cònsols de la ciutat de Tarragona que eren els que explotaven i comercialitzaven el gel. A la part posterior de la casa s’hi pot accedir fent el tomb pel camí. Hi ha el segon pou de gel el més petit del dos. Té una alçada de 9,30 metres i un diàmetre de 6,20 metres. La coberta està realitzada a base d’una cúpula de mitja circumferència realitzada en rajola que arranca per damunt l’estructura de pedra. L’accés està obert tot just abans de començar la volta com el primer pou, així mateix i, a l’igual que en al pou anterior, hi ha un altre accés a l’altre costat que es troba tapiat.

Vista de la casa de la Pasquala

 

Podem imaginar-nos les dificultats dels traginers per baixar la producció de gel d’aquests pous fins a la ciutat de Tarragona, amb camins de ferradura o de bast. El recorregut a seguir pels traginers (probablement alguns dels senderons que encara existeixen en deurien formar part) el podem anomenar camí del gel.
El gel el transportaven a l’estiu i, en la temporada de major consum, es feien servir uns 14 matxos amb una carrega de 12 a 14 roves cada bèstia. El transport es feia fins la ciutat de Tarragona passant per l’estret de la Riba amb la mitjana d’un viatge a la setmana per cada animal. El recorregut sempre es realitzava en les primeres hores de la matinada per tal d’evitar les hores fortes del sol. El gel anava dins de les sàrries ben tapat de palla que feia d’aïllant tèrmic.

Continuem pel camí que passa pel costat de la casa i a pocs metres ens trobarem amb la boca de la mina de Dalt. Aquesta mina d’aigua fou excavada l’any 1934 i consta de 35 m de fondària amb dues derivacions. Darrerament la boca de la mina ha estat tancada amb una porta metàl·lica.

Casa de la Pasquala

 

Tornem enrere fins sota la casa de la Pasquala on hi ha una zona d’aparcament i on hi ha instal·lats uns plafons informatius. Des d’aquest punt tenim dues opcions per tornar a Montblanc. Podem agafar el sender de l’esquerra i pujar per un grau fins dalt dels plans per seguir un sender que baixa fins l’ermita de Sant Joan i després cap a Montblanc, o podem seguir pel sender del Roquer del Penitent que veurem senyalitzat. Jo recomano aquest segon, ja que podrem visitar la cova del Lladre (està senyalitzada) i passar pel peu del Roquer (amb moltes vies d’escalada equipades) des d’on hi ha unes bones vistes de Montblanc. Quan deixem el sender i arribem a la pista de Sant Joan recomano agafar un sender que hi ha tots just davant del lloc on haurem trobat la pista. Per aquest nou sender passarem pel costat mateix d’una altra barraca de pedra seca amb unes escales de marge al costat. Arribarem fins una altra pista. A l’esquerra, hi ha un sender que va fins a Sant Joan. Nosaltres seguim pista avall fins trobar-nos amb una fita de pedres. A l’esquerra de la pista seguim pel sender i anirem baixant per un seguit de cinc trams d’escales de marge (és tracta del camí anomenat del Tàrraga). Tornem a sortir a la pista i seguim sempre avall fins que arribarem a Montblanc.

Accès al pou de gel de la casa de la Pasquala

Sobre l'autor

Manel Martínez

Manel Martínez

Naturalista i enamorat de la Conca de Barberà, del seu entorn, paisatge i patrimoni rural. Resideix a Montblanc, on sempre ha estat vinculat a associacions conservacionistes i culturals, com el Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i l’Associació Amics del Paratge Natural de Poblet. Ha publicat diferents articles, llibres i treballs relacionats amb el bosc de Poblet i les construccions rurals de la Conca de Barberà.