Espai del vermut Vermut

“Hem de distingir-nos i manar sobre els rituals del vermut”

DSC_0538
Ruth Troyano
Escrit per

Segona part de la conversa als Jardins de la Casa Rull de Reus entre tres dels màxims exponents del sector: Carles Prats, director de Vermuts Miró de Reus, Josep Tàpias, director del Museu del Vermut de Reus i Salvador Rofes, copropietari del Restaurant Vermuts Rofes.

La marca “Vermuts de Reus” busca la manera de reconèixer la seva diferència i qualitat.

“Amb Vermuts de Reus no podem adormir-nos. Hem de fer passos endavant que facin més evident qui som els elaboradors i comercialitzadors de les marques que en formen part”, explica Carles Prats. I continua: “Ara mateix som 8 membres i hem de buscar quelcom que ens identifiqui. Estem a l’inici de les converses i veurem si és possible, però ens cal algun element que ens diferenciï d’altres, un mateix estil d’ampolla, per exemple?”. No vol donar gaire detalls més però al llarg de la conversa hi tornarà i aclarirà que “hem de distingir-nos i manar sobre els rituals del vermut”.

La conversa deriva a continuació en els nous usos del vermut. “Tot el que porta la paraula vermut té un component d’èxit i això és un avantatge”, dirà el director de Vermuts Miró de Reus. Ells mateixos han fet aliances amb sectors com el de l’alta restauració, amb el xef Paco Pérez, i la pastisseria, amb Escribà, per portar-lo al més alt nivell i proposar nous moments de consum.

En els últims temps també s’ha fet evident la unitat del sector: “Fins fa poc hi havia susceptibilitat entre elaboradors. Sempre he buscat si hi havia un motiu i no el trobava. Cadascú lluitava pel seu compte i ara estem començant a col·laborar”, comenta amb un punt de satisfacció, Carles Prats. L’optimisme regna en els propers minuts de diàlegs creuats. “Un 90% dels vermuts que servim al Museu són de Reus”, explica Joan Tàpias, qui també reconeix que cal tenir una carta de vermuts extensa perquè “és molt millor per al consumidor”. S’hi suma Carles Prats: “És que el vermut de Reus és un valor de ciutat. Vas a Escòcia i òbviament no trobes ni beus whisky canadenc, oi?”

DSC_0540Intervé el copropietari de Vermuts Rofes: “Aquí, a Reus, és cert, es beu vermut de Reus, però a Barcelona encara passa com amb el vi, que se’n beu més de fora”. “És la força de la distribució, que imposa certs productes. Si vols arribar més lluny, l’aliança amb una distribució forta i competitiva és clau, que no imposi sinó que recomani productes singulars”, explicarà tot seguit Prats. Tots tres coincideixen a assenyalar que un dels reptes de la distribució és fer visible la marca però conservar la personalitat i l’essència de cada referència.

“Reus, capital del Vermut” com anuncia als catàlegs l’agència pública Reus Promoció ha crescut en activitat enoturística en els últims mesos. Vist l’èxit, s’acaba d’editar un catàleg d’escapades amb el vermut com a esquer i amb la implicació dels 6 establiments hotelers de la ciutat. Les propostes enoturístiques combinen la pernoctació amb les activitats de la “Ruta del Vermut” i la descoberta del patrimoni modernista. S’han dissenyat 9 tipologies d’escapada i la tarifa mínima és de 60 euros. Estan adreçades a amants del vermut i a persones que visquin en una àrea geogràfica relativament propera a Reus, però el repte és anar més enllà en un futur.

“Les rutes enoturístiques les hem de fer per fidelitzar. Més que com a activitat que aporti ingressos directes, ho fem perquè hi ha demanda i curiositat i ens hem d’apropar al consumidor”, explica Prats. A Vermuts Miró obren cada 15 dies les instal·lacions de Reus per rebre visites. “Els clients demanen veure els espais que tenim, perquè són autèntics. I els encurioseix fer-ho amb una visita teatralitzada que aporta diversió i oci”, afegeix Salvador Rofes. Al seu restaurant, Còdol Educació hi porta visites amb regularitat i la sorpresa dels clients és enorme quan descobreixen les grans tines de fusta on antigament es vinificava.

DSC_0541

“Ha costat menys posicionar Reus com a ciutat de vermut que com a ciutat modernista”, explica Dominique Ruiz, responsable de Reus Promoció. Ella també segueix amb atenció la conversa i reconeix que en molt poc temps han començat a rebre peticions de visita gastronòmiques i culturals que volen el vermut com a punt de partida. “El més important és que la gent de Reus se’l sent seu, el vermut. Fa 10 anys ningú no en presumia. Ho feien els madrilenys, però ara ja passa aquí. I això vol dir que algunes coses les hem fet bé. La rendibilitat del màrqueting és complicada però quan veus aquest canvi, te n’adones que la feina feta ha funcionat”, explica Carles Prats des de l’experiència a Vermuts Miró.

“Ha estat una cosa supersònica”, reblarà Rofes. “Hi ha un orgull molt gran a Reus del vermut. És un producte molt nostre. Són 150 anys d’història. Hi havia tota una indústria al voltant seu, de tapers, de fusters… Tothom hi estava més o menys implicat”, recorda Joan Tàpias. I Prats continua: “És el mateix fenomen que amb el tèxtil, que hi havia una gran indústria, amb un ofici, amb treballadors amb molts anys de dedicació”.

De reivindicar la tradició i els orígens, la conversa retorna al factor diferencial que aporten els elaboradors que comparteixen la marca Vermuts de Reus: “El vi, les herbes… No és una cosa fantasiosa, la fórmula hi és, i el de Reus és diferent”, afirma Prats. “Per això Reus, que sempre ha estat pionera en avicultura, en fruits secs, en l’aiguardent, en el tèxtil… No ha de caure en la trampa d’aquests sectors. Tenim totes les eines per cuidar la indústria del vermut, per no deixar-la perdre. És envejada arreu. Fora de Catalunya, fan servir el vermut de Reus per donar-li prestigi. A Madrid, per exemple. Aquí és que no l’hem sabut vendre. És un diamant en brut”, conclou Tàpias.

DSC_0551

“Em sap greu veure com hi ha vermuts nous al mercat a 15 euros quan els elaboradors de tota la vida no ens atrevim a apujar el preu d’una determinada referència i ens seguim complicant l’existència. No hi ha educació en el vermut, el consumidor no accepta un increment, però un vermut nou amb un bon màrqueting s’atreveix a sortir al mercat amb a preu elevat”. Els comentaris els expressa Carles Prats però els comparteixen també Tàpias i Rofes. “I, a més a més, quan tasten el vermut que els ha cridat l’atenció per l’etiqueta o per l’estil d’elaboració, després no els agrada, perquè no és el de sempre”, reblarà el copropietari de Vermuts Rofes.

Aquesta i altres qüestions estan a la taula de l’Associació Espanyola d’Elaboradors i Distribuïdors de Vermouth, una entitat que en breu podria anunciar que trasllada la seva seu a la ciutat de Reus. Una opció lògica per la capitalitat reusenca en el sector i que els elaboradors aplaudeixen. Fora bo també, segons la seva opinió, que la seu s’emplacés a l’Estació Enològica. Seria una bona manera de reforçar el vincle original de l’equipament modernista amb el món del vi.

 

Sobre l'autor

Ruth Troyano

Ruth Troyano

Sóc periodista per la UAB i sommelier i màster en Planificació i Gestió del Turisme Enològic per la URV. Actualment treballo com a periodista freelance dirigint la comunicació d'empreses del sector vitivinícola i de l'hostaleria. Ho compagino amb col·laboracions a mitjans de comunicació com Ràdio4-RNE, Diari ARA Camp de Tarragona, Vadevi.cat, Gastrotalkers.com i LaConca51.cat. Una vegada vaig llegir que "passió és imperfecció" i que "innovació és fer les coses bàsiques ben fetes". Tinc ambdues afirmacions sempre presents en el desenvolupament de la meva activitat professional. M'agrada sortir de la zona de confort, m'atrauen els reptes nous, em motiven les persones sinceres i honestes i crec sincerament que l'actitud sempre va per davant de l'aptitud. El món del vi em va captivar de petita quan el meu avi m'enviava a reomplir el porró a la bóta, pero fins farà uns anys no ho vaig redescobrir i des d'aleshores m'hi he dedicat en cos i ànima. Intento aprendre a diari de les persones que m'envolten i en saben molt més que jo. Com a periodista, m'agrada descobrir les persones, els paisatges i els moments que amaga un vi. També un dia vaig llegir que "Vines, like people, often reach their peak in the face of adversity". Caldrà veure, amb els anys, si es compleix.