Apunts ambientals Territori

Green roofs, enjardinant les ciutats

Gree_roofs_iceland - copia
Gina Güell
Escrit per

Habitualment solem imaginar un jardí en un entorn on les plantes  neixen, creixen i es desenvolupen en una superfície arran de terra. No obstant, existeix la possibilitat de crear autèntiques zones verdes al capdamunt d’un gratacels. Les cobertes verdes o ajardinades tenen una llarga tradició històrica. Els famosos “Jardins Penjants de Babilònia”, una de les 7 meravelles del món antic, en són un bon exemple. Els anomenats “green roofs” o terrats verds són un tipus de sistema constructiu que dona un acabat vegetal a la part superficial de les cases o edificis. Originàriament es van començar a implantar a Alemanya al voltant dels anys 80, inspirats pels “sod roofs” (terrats de gespa) instaurats des de feia segles a Islàndia. La seva popularitat s’ha anat expandint per Europa durant els últims anys, i, poc a poc, ha arribat al continent americà.

extensivaLes cobertes verdes es diferencien en tres tipologies, ordenades de menys a més gruix del substrat vegetal que contenen. En primer lloc, les cobertes extensives allotgen el  substrat vegetal més prim (entre 6 i 20 cm) on hi podem trobar espècies de grandària petita, com plantes entapissants o plantes aromàtiques. Les cobertes semintensives (gruix de fins a 26 cm) alberguen plantes arbustives i diversos tipus de matolls. Per últim, les cobertes intensives (86 cm) abarquen espècies de major grandària com són arbres i arbustos de fins a 10m d’alçada.

intensivaAixí doncs, en aquests espais enmig de la selva urbana, podem tenir des d’un camp de gespa fins a arbres fruiters plantats directament a terra.

Els seus usos són molt diversos, es troben tant en àmbits rurals com és el cas d’Islàndia i Hongria (coberta de cases residencials o petites bodegues), com constituint un element arquitectònic de luxe, utilitzat en hotels o edificis d’empreses privades. Aquests solen ser en forma de parets verdes, un sistema constructiu semblant a la coberta verda, però en aquest cas, adaptat a la façana.

Green_chicagoDes de fa diverses dècades, estudis científics han parat especial atenció als beneficis tant socials com mediambientals que proporcionen els teulats verds als ecosistemes urbans, a banda de la seva evident bellesa estètica. Aquí recollim els més significatius:

– Aïllament tèrmic i acústic: la “capa verda” redueix la transmissió de calor a l’interior dels habitatges, amb una diferència tèrmica entre una coberta amb vegetació i una sense de 10ºC a l’hivern i de 15ºC a l’estiu. Els “green roofs” també reforcen l’aïllament de vibracions i sorolls.

Reducció de l’efecte “illa de calor”: la seva presència combat l’augment de temperatura que es genera a les ciutats.

– Control de l’escorrentia: permet frenar l’aigua en superfície i aprofitar-la per al reg.

– Mitigació del Canvi Climàtic: disminueix la concentració de Co2 mitjantçant el procés fotosintètic i redueix les partícules de brutícia en suspensió.

– Increment de la biodiversitat: prové de nous hàbitats a insectes, aus i altres animals.

– Creació d’espais verds: es considera que els ciutadants residents en una àrea urbana han de tenir a menys de 300m de distància una zona verda. El terrats verds, en el cas de ser públics, en proporcionen una de ben singular. Pel que fa a Barcelona, l’Ajuntament ha obert una línia d’ajudes econòmiques per a la rehabilitació i renaturalització de les cobertes tant d’edificis privats com públics.

paret verda parísExisteix una llarga llista d’exemples de “green roofs”, de tot tipus i en llocs ben diversos, entre els quals cal destacar especialment la ciutat de Vancouver (Canadà), considerada actualment una de les ciutats més ecològiques i la primera en nombre de terrats verds del món.
Aquest tipus de teulat està comprovat que pot ser de llarga durada i requereix molt poc manteniment. Així doncs, la implementació d’aquesta pràctica constructiva avança ràpidament, i s’espera que d’aquí unes dècades estigui totalment estesa a la major part de ciutats europees.

___________________

Més informació:

Manfred Köhler Marco, Schmidt et al. (2002),”Green roofs in temperate climates and in the hot#humid tropics – far beyond the aesthetics”, Environmental Management and Health, Vol. 13 Iss 4 pp. 382 – 391.

Cobertes i murs verds a Barcelona,

Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

Sobre l'autor

Gina Güell

Gina Güell

Llicenciada en Geografia per la Universitat de Barcelona i Màster en Intervenció i Gestió ambiental (UB-UAB). La seva trajectòria formativa i laboral s’ha basat en un compendi entre la geografía, el medi ambient, el disseny gràfic i la comunicació. Actualment és tècnica de comunicació del programa Barcelona + Sostenible (antiga Agenda 21) de l'Ajuntament de Barcelona.