Estimem-nos més

Moltes vegades són la gent de fora del nostre territori la que millor valora el que tenim. Per què passa això? M’hi paro a pensar i arribo a la conclusió que moltes vegades sents més frases d’elogi al nostre paisatge, als nostres recursos turístics i, fins i tot, a les mateixes marques turístiques per part de les persones que no són de la regió, que no pas per part de les que hi han viscut tota la vida.

Em sobta molt quan et trobes amb situacions on la manca del que podríem definir com a baixa “autoestima turística”, queda reflectida en el propi territori. Quan passeges i sents que en un municipi, que és bell als ulls de la majoria i, fins i tot, on una persona forana és capaç de reconèixer que ha valgut la pena visitar‐lo perquè hi ha potencial, de sobte, un vilatà pot arribar a dir: ‐ És que aquí no tenim res.

Què vol dir res? Un municipi ple de cultura, històries amagades darrere les pedres… no és res? Tots els municipis, per escassos recursos culturals i/o turístics que tinguin, han de tenir quelcom que desperti l’interès de les persones. No només són atractius per als visitants aquells municipis on l’activitat turística ja hi està establerta des de fa molts anys; sinó també aquells on la bellesa encara és desconeguda per al turista.

Cal ser conscients que és tan important que les persones foranes valorin positivament la nostra riquesa turística, com que també ho facin la gent del propi territori. Aquests últims no deixen de ser els nostres prescriptors, perquè qui millor que ells per “vendre” els propis recursos, ja que són les persones que els coneixen més. Persones que en un determinat moment són capaces d’influir directament a partir de les seves opinions i sentiments expressats, a la persona amb qui estan parlant. En gran part, la seva posició i actuació enfront d’aquest aspecte, també afectarà, d’una manera o d’una altra, en l’experiència del turista al lloc que està visitant.

Visitant diferents indrets ens sorprenem quan veiem que un recurs, parcialment o totalment preparat per ser explotat turísticament, està gairebé “amagat” a la societat. Aquest fet pot portar‐nos a pensar que o bé aquell recurs no es valora el suficient o, simplement, que el mateix  municipi no veu l’oportunitat en el desenvolupament turístic del seu poble.

Ens hem de creure el que tenim, sense por de ser presumits, amb la total seguretat que allò és, en certa manera, el millor que posseïm.