De petita el meu pare sempre deia que s’ha de saber perdre una pela per a guanyar un duro. Ja fa uns quants anys que els cellers van obrir les seves portes als seus clients per mostrar-los com elaboren els vins, i progressivament s’han anat creant productes enoturístics a l’entorn del vi i la vinya amb la idea d’oferir experiències úniques. Però amb quin objectiu? Que els visitants recordin aquella activitat i l’assocïin a una marca de vi que llavors seguiran consumint per simpatia? O bé, els cellers volen esdevenir un espai lúdic on qui vulgui pugui passar una bona estona i prou?
Sovint, en converses amb professionals del món del vi que s’han obert a l’enoturisme sorgeix la preocupació de les despeses que comporta fer enoturisme, i els pocs ingressos que genera de manera directa. Els petits cellers, que són la majoria, ja tenen prou feina amb produir vi i no es poden permetre tota la despesa en marketing i comunicació que requereix l’activitat enoturística en majúscules. Per començar els falta temps i personal per atendre adequadament les demandes, i si volen crear nous espais o noves propostes, els preocupa si aquella inversió serà rendible a la llarga.
Al meu parer, un celler enoturístic ha de tenir clar que l’enoturisme té dues funcions, i que complir una funció sense l’altre no té sentit. Fer enoturisme és una manera de comunicar qui ets, com treballes i quins són els teus valors afegits. Per poder realitzar aquesta tasca es requereix una inversió important en estratègia comunicativa i en marketing, en forma de temps i diners. Per tant, l’enoturisme forma part del marketing i la comunicació. Rebre visitants, clients, col·laboradors i turistes és una eina de relacions públiques, una oportunitat per a crear marca en la ment dels teus clients o potencials consumidors. Tot el que comuniques et posiciona, bé o malament, però et posiciona en el mercat. Per tant tot el que fas crea una imatge pública del teu celler i dels teu vins. L’enoturisme suposarà, per tant, una despesa en creació de marca. Una inversió de futur, que només serà fructífera si et mostres coherent i perseverant en la teva filosofia.
D’altra banda, un cop has aconguit un bon posicionament i els teus vins són objecte de desig i el teu celler i el teu paisatge uns espais amb significat i càrrega emotiva. Llavors tens la oportunitat de crear productes turístics, que més enllà del consum de vi ofereixin experiències, moments, compartir espais, compartir sensacions i compartir, a vegades, una filosofia de vida. Què fem quan anem de vacances? Buscar aquells llocs màgics que ens fan sentir com ens agradaria sentir-nos cada dia però sovint no podem. Busquem inspiració, bellesa, plaer, benestar, salut, diversió. Per tant, un cop feta la inversió en marketing se’ns brinda la oportunitat d’obtenir ingressos a través de vendre aquestes experiències, aquests moments de benestar, diversió i plaer.
És, per tant, un binomi inseparable. No té sentit crear una marca per després fer-la inaccessible. Com tampoc té sentit voler vendre una experiència turística que no sigui, encara, un objecte de desig.
____________________
Fotografia de portada: #VinyesdOlivardots, Extreta de la Ruta del Vi DO Empordà
