Enotour Turisme Vi

Enoturisme amb carta de vi

xivarri
Ruth Troyano
Escrit per

“Y es que beber un vino no es una sensación aislada. La recordaremos según cuándo, donde y, sobre todo, con quién nos lo hemos vivido” Alejandra Malaina / Vivir el Vino

VV137PortadaLa revista Vivir el Vino del novembre va dedicar un especial molt interessant a l’enoturisme amb motiu del Dia Europeu que, a Catalunya, encara se celebra de forma tèbia, al meu parer. Però és qüestió de temps que o bé per convenciment o bé per necessitat hi hagi un esclat de propostes coincidents – amb missatges unitaris, també a les xarxes socials – que ens permeti fer visible internacionalment tota la riquesa, diversitat i qualitat dels vins catalans i l’aposta enoturística diferenciada i autèntica de cada celler. Fa només uns anys, no més de 5, alguns elaboradors m’expressaven en obert els seus dubtes sobre si havien d’obrir o no el celler al turisme enològic, sobre si calia cobrar o no la visita…

A poc a poc hem anat veient que no només és oportú fer-ho, sinó necessari per les vendes directes que es poden generar – no oblidem que els cellers són empreses! Però sobretot perquè no hi ha millor manera que ens coneguin que a casa, entre vinyes, mostrant amb naturalitat i confiança allò que som – un país eminentment agrari – allò que fem –un aliment ple de decisions, neguits i virtuts: el vi –  i allà a o n volem anar – a compartir moments de felicitat arreu del món però principalment a Catalunya. Al celler arriben clients i marxen amics, expliquen els elaboradors. I quan s’emporten el vi, se’n van amb una història a la mà que presidirà una taula, que s’explicarà, que es coneixerà i que es beurà.

“Por ello el enoturismo, ofertar una agradable jornada, supone a las bodegas una manera de fidelizar a sus clientes, además de diversificar sus ingresos. La afición por el vino y la buena mesa son dos motivaciones considerables en el turismo cultural y decisivas para el turismo enológico y/o enogastronómico” Alejandra Malaina / Vivir el Vino

sorteig artiolaLa gastronomia és probablement la parella de ball més desitjada per l’enoturisme. Tothom que se’n va de cap de setmana a visitar un celler, pregunta on dormir i on menjar. Cuiners i sommeliers ho saben, tant com que els han de sorprendre a taula amb altres referències de vi que sumaran al record de la visita enoturística. Cada vegada hi ha més consciència a la restauració a l’hora de fixar preus, evitant increments insuportables al vi per al client, com també la visió d’oferir vins a copes  o tenir l’habilitat de servir vins que s’acaben d’obrir a petició d’algú que sí que és expert… O  de jugar amb les màgnums –les que millor expressió donen al vi i les més oblidades – com fa el cuiner i amic Juan Diego Sánchez a Xivarri Tasca, a Reus.

abiertosUn cap de setmana al seu establiment s’arriben a consumir 6 ampolles de 5 litres i 15 de litre i mig (màgnum). Compartir vins com compartim plats, la tendència d’avui a la gastronomia. Amb un format que fa festa. Perquè l’enoturisme també es pot fer a la taula d’un restaurant, deixant-nos aconsellar pel sommelier, harmonitzant plats i vins, bevent en copes Riedel, llegint cartes tan inacabables i inabastables com sorprenents…

576_1480616247unnamedI en aquesta aventura hi tenen molt a dir vells i nous projectes que incentiven la qualitat a les cartes de vi, que premien la seva originalitat i l’aposta per les referències de casa, però també per les singulars, limitades, exclusives i desconegudes. El primer és el que promou l’Associació Vinícola Catalana, amb els premis CARTAVI, que cada any reconeix el paper de la restauració en la defensa del vi català, la presentació i la conservació; més recentment la iniciativa “Aquí vins catalans” promoguda per l’associació Leader de Ponent (projecte Gustum) que demana als establiments participants un mínim del 60% de referències del país i finalment “A taula, vi català” de la DO Catalunya, que promou no només els vins de la denominació d’origen que abraça tot el territori català, sinó també els la resta de DO’s del país, a les cartes del restaurant. I posa l’accent en la necessitat de poder consumir vins del país a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El cas és que la competència és cooperació i superació. És positiva. Són signes i símbols. Aquest és un país que ha d’exhibir amb orgull allò que té i allò que és. La carta de vi del restaurant té tota la raó de ser competent, valorada, prestigiada i consumida. Per més iniciatives que la facin protagonista. L’enoturisme també pot començar aquí.

Sobre l'autor

Ruth Troyano

Ruth Troyano

Sóc periodista per la UAB i sommelier i màster en Planificació i Gestió del Turisme Enològic per la URV. Actualment treballo com a periodista freelance dirigint la comunicació d'empreses del sector vitivinícola i de l'hostaleria. Ho compagino amb col·laboracions a mitjans de comunicació com Ràdio4-RNE, Diari ARA Camp de Tarragona, Vadevi.cat, Gastrotalkers.com i LaConca51.cat. Una vegada vaig llegir que "passió és imperfecció" i que "innovació és fer les coses bàsiques ben fetes". Tinc ambdues afirmacions sempre presents en el desenvolupament de la meva activitat professional. M'agrada sortir de la zona de confort, m'atrauen els reptes nous, em motiven les persones sinceres i honestes i crec sincerament que l'actitud sempre va per davant de l'aptitud. El món del vi em va captivar de petita quan el meu avi m'enviava a reomplir el porró a la bóta, pero fins farà uns anys no ho vaig redescobrir i des d'aleshores m'hi he dedicat en cos i ànima. Intento aprendre a diari de les persones que m'envolten i en saben molt més que jo. Com a periodista, m'agrada descobrir les persones, els paisatges i els moments que amaga un vi. També un dia vaig llegir que "Vines, like people, often reach their peak in the face of adversity". Caldrà veure, amb els anys, si es compleix.