Brots Territori

Els pessebres catalans

CONESA2
Ferran Civit
Escrit per

El pairalisme, concepte nascut a escalf de la Renaixença, identificava els valors de la catalanitat en allò que representava la masia. Aquests valors no anaven només de llengua, sinó de paisatge (associat a la Catalunya Vella), de model social (heteropatriarcat), de fe (la catòlica conservadora clarament), de relació d’amo-masover (sovint relació d’explotació laboral) i altres valors essencialistes que per sort van desapareixent del paisatge rural.

El pairalisme no és un concepte inherent a Catalunya, sí el seu nom. Els valors essencials i identificadors de tota comunitat sempre s’han remès al passat i al que més s’hi aproxima geogràficament, que és el món rural com a sinònim d’endarreriment o congelació del pas del temps. Això ha passat als “country” anglès com a l’Andalusia espanyola, al Japó de l’era preMeiji a l’èpica trekker afrikàner a Sud-Àfrica.

Avui tenim una versió renovada d’aquest concepte que no es basa tant en uns valors, sinó sobretot en un paisatge. Un paisatge de pastures, camps i boscos, sinó també de cases de pedra o que conserven l’arquetip imaginat.

A casa nostra, aquests pobles, com no, remeten a la Catalunya Vella en un imaginari col·lectiu creat des de l’excursionisme i la Renaixença, que sovint acabaven sent la mateixa cosa. Estem parlant de pobles que tots coneixem com Rupit, Beget, Peratallada, Santa Pau, Cadaqués, Mura, Calella de Palafrugell,… Reproduïts tant en pessebres, només cal que aneu a veure la col·lecció del Museu de la Vida Rural, com en les postals de promoció turística.

Catalunya no és una excepció, tot i que no tenim una plasmació en forma d’entitat que ho reculli. A França tenen Les plus beaux villages de França i a Mèxic Los pueblos mágicos. Per a formar part d’aquesta entitat has de complir una sèrie de requisits de preservació del patrimoni i del paisatge sovint reduït a l’estampa visual per al turista. Sovint no els hi queda altra vida que l’acollida turística i això els salva del despoblament i l’empobriment que pot haver-hi al poble immediatament proper. Seguint aquest model hi ha associacions al Japó, Valònia, França, Itàlia, Quebec, Romania i , fins i tot, existeix l’associació Pueblos más bonitos de España.

A Catalunya necessitem una associació nostrada similar que ajudi a aquests municipis i que amplïi la llista més enllà de la Catalunya Vella oriental i que inclogui municipis com Siurana, Porrera, Son, Horta de Sant Joan, Forès, Conesa, Torrebesses, Espluga Calba, Castellet de Foix, Montfalcó Murallat, Esblada, …. Sovint oblidats Llobregat enllà.

Però alhora que lluiti contra l’empessebrament d’aquests pobles nostrats i que treballi en xarxa i que cooperi amb els municipis veïns. Que siguin la punta de llança de l’empoderament del món rural i que sigui l’esperó per a rehabilitar físicament els edificis i per a rehabitar aquests edificis. Necessitem pessebres com a sinònim de pobles cuidats, però sobretot necessitem pessebres vivents.

____________________________________________

Amb la col·laboració de:

DriveSafe-650x160

Sobre l'autor

Ferran Civit

Ferran Civit

L'Espluga de Francolí, 1977. Descendent de cal Fartet i cal Moliner, amb arrels paternes a Guatemala, terra de cafè i diversitat cultural. Amb diversos títols universitaris, però amb experiència puntual en cada un d'aquests estudis. Activista polític actiu en diversos fronts, però, a causa de diverses circumstàncies, centrat gairebé exclusivament en la llibertat d'uns Països Catalans formats per persones lliures. Cercant l'apoderament de les persones i col·lectius, en paral·lel a la unió de totes les persones i països en igualtat de condicions. I sense abandonar l'ànima nòmada, ajudant a posicionar la Conca al món sense que deixi de ser ella mateixa.