“Perquè imagines
un vermut de penyora
Obrim comportes”
Haiku, Lena Paüls
El món del vermut ha viscut en els últims temps un esclat editorial però cap referència fins ara havia apostat per l’enfoc literari. Ha estat a Reus, bressol de la tradició i la història del vi aromatitzat, on des del col·lectiu Reusenques de lletres s’ha promogut una obra coral amb 14 deliciosos relats que cobreixen tot l’espectre aromàtic i gustatiu del vermut. És el quart projecte del grup, que sempre busca per als seus treballs “temes i enfocaments amb un leitmotiv que uneixi el relat i que tingui connotacions locals” per als seus treballs, segons paraules de les coordinadores, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. “El vermut ens aporta ambdues coses” afegeixen. I matisen que “en el quart treball la intenció ha estat tornar a l’element local i ens va semblar que el vermut, de reconeguda producció a la ciutat i que ha recuperat prestigi com a beguda, ens aniria prou bé” .
Històries escrites per dones compromeses amb les lletres, la cultura i el bon beure. “Per acotar la participació i tenir un resultat més arrodonit, ens hem centrat exclusivament en el gènere del relat”, expliquen des de “Reusenques de lletres”. I l’obra són fragments a cavall entre l’amarg i el seductor ventall aromàtic, que transcorren a plaça – la del Mercadal i de Prim de Reus, per excel·lència-, amb passatges narratius que de ben segur seran només el punt de partida per aquesta nova fal·lera editorial. Escrits d’estil lliure i divers però amb un fons comú: “Beure un vermut era beure un raig de sol”, com escriurà Àurea Bellera al relat Essència decantada: “Obre l’ampolla i aboca a poc a poc el líquid color caramel dins la copa mentre la seva ment desgrana pensaments agredolços. Algú li va dir una vegada que la vida s’evapora com els alcohols (…) Aquest mateix individu va afegir també que les persones eren ben bé com essències decantades en un flascó”.
L’erotisme i els efectes onírics que envolten el tast de vermut també tenen presència a “14 vermuts: espais literaris amb aroma de donzell”, l’obra que ha editat Arola:
“Quan l’oliva punxada amb l’escuradents entra en contacte amb la superfície del líquid hi ha uns segons d’espectacular efervescència, un cant sublim que t’invita als plaers del cos. Sents la subtil fiblada dels dos fins mugrons que apunten altius sota la samarreta de tirants i no dissimules la coïssor que puja cap al coll i la cara en dolç combat” Qui ho sap?, Carme Andrade
“Aviat els efectes transportadors del vermut em van enterbolir el cervell d’aquella manera tan suau, tan subtil i tan física alhora, fins que, en arribar a l’última gota, tot el cos, tota la musculatura eren com les escumes vaporoses que hi havia desades dins als meus baguls de llenceria. Em vaig relaxar i em vaig encarar millor en direcció al sol, era esplèndid, un matí verge de núvols…” Vermut negre, Mariona Quadrada
“La ciutat de Reus ha estat força vegades literaturitzada, però el vermut no –o almenys no de manera tan protagonista com a 14 vermuts–; érem conscients d’això quan vam animar-nos a donar empenta al projecte. La visió literària del vermut pot ajudar que sigui valorat des d’aquest vessant cultural; és curiós i satisfactori constatar els matisos lingüístics i els jocs narratius que es poden generar al voltant d’aquest licor”, comenten dues de les autores. I certament, el llibre obre les portes a descobrir el beure més de moda, des d’una òptica diferent. Amb aquesta derivada, estan treballant ara des del col·lectiu Reusenques de lletres: “El pas següent és dur a terme una ruta literària en què els relats i el vermut es puguin degustar plegats”. Fina Masdéu i Victòria Rodrigo revelen, de fet, que un cop acabats els relats es van adonar que “els escenaris de ficció eren identificables amb indrets reusencs”, sense que s’hagués dit expressament i per avançat a les escriptores. El projecte les ha dut a potenciar el ric patrimoni arquitectònic i social de Reus.
Per definir conjuntament el significat de vermut, ni un bri de dubte: “Parafrasejant Nuccio Ordine, seria ‘la utilitat de l’inútil’. Si la literatura és font de plaer –i d’informació– per al lector, el vermut és un plaer sensorial, que combina perfectament amb aquest gust per allò que ens aporta benestar, bones sensacions: imagineu-vos la lectura d’un bon llibre tot assaborint un bon vermut. Doncs és això”.
“El més important és que es reconegui que el vermut té diferents accents i qualitats”
En paral·lel a la literatura, les marques de vermut catalanes passen per un moment dolç per l’auge del consum a dins i a fora del país. Olave Vermouth, per exemple, segueix imparable en els esdeveniments de moda a les principals ciutats consumidores de l’Estat espanyol, però en paral·lel ha entrat amb força al mercat holandès i el seu distribuïdor al país, Michiel Van Wijk, explica que les noves referències de vi aromatitzat han despertat l’interès per una beguda que no és nova a Holanda, però en els últims anys havia quedat aparcada per la poca qualitat de les existents.
És Holanda un país consumidor de vermut?
El vermut ha estat sempre present al mercat holandès. Però no hi havia alternatives de vermuts de gran qualitat en els últims 30 anys. El mercat estava dominat per bàsics i referències que el màrqueting havia globalitzat. El públic que els consumia eren persones que el triaven o bé pel preu, per la dolçor o per ambdues coses. Per això molta gent el va deixar de beure i no sabien que hi havia referències molt diferents i interessants. L’ interès dels holandesos pel vermut és la nova dimensió cultural que li estem donant: proposem el vermut negre com a beguda de moda. És senzill de preparar, Olave Vermouth amb gel, taronja i soda. L’amargor i la dolçor delicades són molt benvingudes al paladar holandès. Tothom qui tasta Olave se sorprèn. Li agrada. El nivell d’alcohol és moderat principalment si ho comparem amb begudes populars com la ginebra. Els preus tampoc són molt elevats, malgrat les taxes.
L’holandès el beu com a aperitiu, també? O és més partidari del còctel?
Nosaltres promovem el consum d’Olave Vermouth per als aperitius. I en proposem un consum amb gel, taronja i soda. És el que té més sortida. Especialment pel consumidor que el pren a casa. I funciona també en el món de la cocteleria.
En quins restaurants es distribueix?
Se serveix en tot tipus de restaurants. I fins i tot als bars dels hotels.
Quin balanç en fan dels primers mesos de presència a Holanda? Pensa que el consum seguirà creixent?
Des de finals d’abril, Olave està disponible als estands de la cadena de supermercats més gran dels Països Baixos. Veurem com funcionaran les vendes quan en fem balanç en les properes setmanes. El mercat creix molt ràpidament. El més important, crec, és que es reconegui que el vermut té diferents accents i qualitats. Hem d’evitar que la baixa qualitat entri al mercat. Sempre acostuma a passar quan ja hi ha un producte que té bona premsa.
La IGP, l’esperança per al vermut de qualitat
Precisament la qualitat és el que s’ha valorat a la segona edició dels Premis Vinari promoguda pel diari digital Vadevi.cat, sota la direcció de la periodista Eva Vicens i la coordinació del sommelier Guillem Panisello. Tast a cegues de més de 50 referències de tres categories diferents, en una única sessió que té lloc a l’equipament Cal Massó de Reus. Introdueix la sessió l’enòloga Blanca Ocáriz. Recorda que el cervell és el principal òrgan que intervé en el tast, condicionat per múltiples factors endògens i exògens a l’individu. I descobreix que greix i metàl·lic són sabors que hem d’incoporar als tradicionals dolç, salat, amarg, àcid i umami. Els equips de tast, formats per professionals del sector del vi, amb un alt nombre de representants de la cocteleria, busquen trobar l’equilibri a cada glop. El resultat és, un any més, sorprenent. És el que tenen els tastos a cegues. Potser, però, no tant per a les cases vermuteres guardonades. “Estem molt contnts dels premis perquè hem millorat la participació, hem ampliat el jurat i volem fer molt més soroll: que es pari i es conegui la producció catalana de vermut a tots els nivells, amb noms i cognoms d’elaboradors i referències” diu Eva Vicens. La periodista remarca que volen que “el concurs sigui el màxim transversal i que impliqui el nombre de sectors, des de la producció a la gastronomia, la distribució, la cocteleria… I que quedi clar que la convocatòria és per a la gent, per això hem organitzat a Sant Cugat del Vallès la fira amb els millors vermuts catalans”.
Quant al pòdium dels premis, el gran Vinari d’Or al Millor Vermut i el Vinari d’Or de vermuts reserva ha recaigut en el Vermut Miró Reserva Etiqueta Negra. “Està envellit en tina de roure durant sis mesos. És molt aromàtic i suau en boca i molt versàtil per poder combinar amb qualsevol àpat. Hi ha fins a 50 herbes diferents en la maceració, cosa que el fan molt agradable” explica Laura Prats, responsable de comunicació de l’empresa centenària de Reus. “La nostra missió és seguir els valors d’empresa familiar i tradicional però sense deixar d’innovar. Volem que el vermut arribi a totes les generacions i per això sempre presentem novetats però sense deixar de banda els tradicionals”, afegeix Prats.
El Vinari dOr en la categoria de vermuts blancs, daurats o taronges ha estat per a Padró & Co, blanc reserva. “Possibilita una nova experiència als vermutaires de tota la vida i, per altra banda, obre una porta als qui no coneixen del tot el vermut. És una beguda amb molt de potencial, atractiva i de casa nostra. Treballem amb botànics més propis dels vermuts negres en combinació amb fruites de carácter cítric que li donen al vermut un estil més modern i alternatiu”, explica Mario Garcia, l’enòleg. Segons Montse Bové, responsable comercial de Vins Padró, el futur del sector passa per “donar força als productes vinícoles mediterranis i fer-los coneguts arreu del món, atraient nous consumidors”. “L’estil de l’etiqueta de la nova gamma està definit per la lletra Stencil, que és amb la qual es gravaven les lletres i números dels nostres bocois de principis del segle XX”.
I el Vinari d’Or en la categoria de vermuts negres se l’ha endut Cori Roig del Museu del Vermut de Reus, que repeteix reconeixement per segon any consecutiu. El propietari de l’equipament, l’especialista en vermuts Joan Tàpias, creu que l’èxit rau en què “és un vermut que entra molt fàcil, és sedós, refrescant en boca, dolç i amb un petit retoc de taronja amarga”. Quant al moment que viu el sector, Tàpias considera que en endavant és fonamental “mantenir el nivell que hi ha en els vermuts de Reus, aconseguir la Indicació Geogràfica Protegida i la consolidació de la marca Vermut de Reus”. “Donarien el reconeixement que mereix el producte i com a productors hem d’intentar millorar sempre més la qualitat. En el cas del vermut Cori ens estem plantejant elaborar també un reserva però a mitjà-llarg termini”. El repte principal dels propers mesos és, en canvi, l’organització de la primera fira Expovermut a les acaballes de l’estiu, a Reus: “Crec que ajudarà a consolidar encara més el vermut però no només a Reus sinó també a tot l’Estat espanyol i aquest serà el nostre gra de sorra”. El certamen, de caràcter internacional, se celebrarà entre el 16 i el 18 de setembre amb la idea de promoure “el bon moment que viu el fet de fer el vermut i especialment la beguda, però no només per a l’aperitiu sinó també per diferents moments del dia, combinada amb altres productes gastronòmics”. Més de 20 marques d’arreu de l’Estat espanyol ja han confirmat la seva presència al certamen on hi tindran protagonisme els de casa. Vermut Miró de Reus patrocinarà l’espai musical i serà un expositor premium amb àmplia presència a la fira que vol donar també visibilitat als especialistes del món de la sommelieria especialitzats en el vi aromatitzat com són François Monti, Josep Sucarrats, Manel Marquès i Ester Bachs, que impartiran tastos i conferències.
