Territori Territori polièdric

El rastre del túnel

tunel coll lilla
Joan Pons Solé
Escrit per

En les passades jornades sobre paisatge de la Conca de Barberà, que es varen centrar en el paisatge urbà i les lectures que en fem, vaig poder comprovar com el debat sobre la conveniència o no del túnel del Coll de Lilla segueix latent. Aquest túnel, que pretén unir la Conca de Barberà amb l’Alt Camp i per extensió amb el Tarragonès i la conurbació central del Camp de Tarragona, és la peça que resta de l’Autovia A27.

Però abans d’endinsar-nos a la foscor del túnel, crec que val la pena analitzar el sentit de l’A27. No ens enganyem, aquesta autovia té un sentit ben clar: unir el Port de Tarragona i la zona industrial amb l’interior del país i noves àrees industrials que encara no s’han desenvolupat, negar-ho seria amagar la realitat. Per això aquesta autovia passa tant a prop dels nuclis industrials i intencionadament separada d’infraestructures com l’estació de l’AVE de Perafort. En altres paraules aquesta autovia no ha estat pensada per les persones, sinó no s’explicaria l’atropellament que les seves obres van fer sobre desenes d’hectàrees d’una altíssima productivitat agrícola, sobre pous i basses, així com sobre masos i nuclis habitats. Una carretera que pensa en les persones no hauria de destrossar el sosteniment de la vida d’aquestes: la terra i la llar.

Així doncs, com que la intenció de l’autovia, pagada entre totes, és unir comercialment diferents sectors del país, em pregunto perquè no s’ha fet una aposta molt més sostenible. Tothom admet que bona part de les mercaderies pel litoral mediterrani haurien de circular en tren, però perquè no es va plantejar el mateix per l’intercanvi amb l’interior? No hauria estat molt més sensat projectar una via de tren per l’actual traçat de l’A27? I així, tot sigui dit de passada, poder-hi fer circular les mercaderies, les rodalies de Tarragona cap a Valls i la Conca de Barberà, i també el tren d’alta velocitat? Amb una sola infraestructura hauríem resolt tres problemes: mobilitzar les mercaderies de forma sostenible, facilitar el transport per ferrocarril intern al Camp de Tarragona i evitar el rastre de l’AVE des de la Conca fins a Tarragona (estació inclosa).

El túnel, des de la perspectiva de les persones que viuen i/o treballen a banda i banda del túnel, ens solucionarà el nostre dia a dia? D’entrada la resposta podria ser afirmativa, ja que els que agafen el cotxe diàriament per anar de vessant a vessant del Coll de I’Illa s’estalviaran poc més que uns litres de benzina a la setmana. Per altra banda, si són vehicles que ara solen circular per la C14 entre Reus i Montblanc s’estalviaran molts ensurts i accidents. Dit això, que són arguments difícils de combatre objectivament, penso que ens caldria pensar si la solució als inconvenients abans exposats passen única i exclusivament pel túnel i l’autovia. No podem ajudar la mobilitat entre la Conca i el Camp de Tarragona desdoblant l’actual via de tren, reforçant la seguretat a la C14 amb algun desdoblament puntual si és necessari i agilitzant la circulació que tenia la carretera nacional entre Tarragona i Valls? Res d’això pot suplir el rastre del túnel i l’autovia?

Cal que aparquem la política de titulars que si bé diuen que s’aposta per una mobilitat sostenible i elèctrica, a la pràctica les úniques infraestructures que s’acaben prioritzant i construint són aquelles pensades pels vehicles. Hem de denunciar-ne els rastres que ha deixat aquesta política, que no només són infraestructures sobredimensionades, sinó també un rastre d’especulació urbanística en forma de polígons industrials fantasma i zones residencials sense serveis bàsics, no cal posar-ne exemples ja que tots els coneixem.

Amb túnel o sense, només desitjaria que el rastre que deixem els humans sobre el territori tingui una mica més de llum que la foscor inherent a qualsevol túnel.

________________

Fotografia de portada: Joan López / La Conca Diari

Sobre l'autor

Joan Pons Solé

Joan Pons Solé

Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva tasca professional en els camps dels programes i projectes de conservació del medi, i en l’educació ambiental. Especialitzat en dret ambiental, també ha exercit actuacions d’acció ambiental pel tercer sector, donant suport a la defensa del territori i participant activament en diferents moviments ecologistes. Treballa com a consultor jurídic ambiental amb l’empresa “INSTA – Serveis Jurídics Ambientals”.