Vi Vi lila

El millor brindis

brindis
Empar Moliner
Escrit per

No fa pas gaires dies, el Ministre Fernández Díaz va ser gravat d’estranquis amb un grup d’acòlits (no confondre amb un grup d’alcohòlics) mentre dirigia un brindis patriòtic. Alçant un got (amb un líquid blau verdós que podria ser llimonada) va dir: “pel primer soldat d’Espanya”. I va anar explicant les característiques i variacions d’aquell brindis que tothom va fer, per cert, també amb got i el mateix beuratge. “Si és l’armada, diuen pel primer mariner d’Espanya i “per sa majestat el Rei” si el monarca no està present o bé “per Espanya!” si el Rei hi és”, va explicar. La cosa es va acabar amb tothom cridant “Per Espanya”, amb un to no del tot fervorós. Sobretot per part del que gravava. En fi, tothom brinda per qui vol o per qui pot i amb el que vol o amb el que pot. Segur que a la mateixa hora, i amb una altra mena de líquid, algú estava fent un “Sant Hilari, Sant Hilari”, que podria ser-ne la versió plebea. Cap de nosaltres (o gairebé cap) s’ha de plantejar el dilema de dir o no dir “pel rei” depenent de si el rei hi és present.

Però brindar és un acte simbòlic. Deixem-ne de banda els orígens i si resulta que es feien dringar les copes perquè el líquid es barregés i així el possible verí també. Brindar és desitjar sort, pau, amor o salut. “Salut”, diem els que simplement brindem amb vi i amb persones que ens importen. “Per nosaltres”, diem també. O “pel futur”. Hi ha qui brinda amb vins que no podrem tastar mai i amb persones que mai coneixerem. Com el rei. Però no és el vi més car o la llimonada més ben servida el que farà que el brindis sigui millor. Ni serà l’absència o presència del rei, ni el protocol que se’n deriva, el que farà que ens mirem als ulls i ens somriguem. Brindar amb un vi que estimes i amb algú que estimes. Aquesta és la cerimònia.

No calen gaires motius especials per brindar. Sempre que destapo una ampolla en companyia, brindo. I si estic sola, també. Ara, amb els amics, fem la broma de brindar “por el rey”, però en tenim una encara millor. Es tracta de mirar-se el vídeo sense volum. I quan tots, tan cerimoniosos, alcen el got, doblar-los la veu, perquè diguin: “Arriba, abajo, al centro y pa dentro”. Molt millor. Salut!

Sobre l'autor

Empar Moliner

Empar Moliner

Escriptora i periodista.