Kultur wine Vi

El binomi perfecte

Mai no convidis un sommelier a prendre una coca-cola
Elisenda Guiu
Escrit per

Que molts actes culturals entren millor amb una copa de vi, ja fa temps que ho sabem i practiquem en molts àmbits. Que al vi li escauen d’allò més els actes culturals, també és ben sabut i cada cop més practicat en propostes vàries de cellers, entre d’altres. Però hi ha encara una tercera via que, tot i ser també molt antiga, ha pres especial rellevància en els últims anys i cada cop té més adeptes: la de propostes culturals directament relacionades amb el vi. Dit d’una altra manera, el vi ha agafat el protagonisme en la part creativa, i això en sí mateix ha esdevingut un reclam, més enllà de tastar-lo. Aquesta opció ha anat progressivament generant interès en tots els elements de la conjugació -organitzadors, públic i creadors- i s’ha anat materialitzant en propostes ben dispars que abracen tot tipus de gèneres: art, literatura, música…

Personalment, com a creadora -en el meu cas des de l’escriptura- hi he tingut principalment dues experiències –tret d’altres petites incursions- i totes dues han sigut tan gratificants en el procés com sorprenents en l’acollida. La primera va arribar el 2013, quan vaig publicar el conte infantil El raïm inquiet (Arola editors). Reconec que anteriorment la meva vinculació cultural al vi es limitava a haver acompanyat algun recital amb una copa, i no va ser fins que vaig haver de documentar-me per explicar el procés vitivinícola per escriure el conte, que realment vaig entrar en contacte amb el món del vi i vaig viure de prop la passió d’aquells que s’hi dediquen i tot allò que generaven més enllà del seu objectiu principal. Amb El raïm inquiet, tant la il·lustradora Cristina Caupena com jo, vam voltar mig Catalunya i vam conèixer un munt de cellers i de famílies amb ganes de relacionar-se amb la cultura vinculada al vi. Poc després va entrar en joc el Celler Alta Alella, que va proposar com activitat pròpia d’enoturisme visitar el celler amb el conte; una visita teatralitzada a partir de la història del gotim que volia ser vi i que duu a terme l’actriu Cristina Peralta des de fa ja més de quatre anys.

El raïm inquiet

La proposta no sols em va connectar al territori des de la cultura, sinó que també va traspassar fronteres, al conèixer una japonesa que es va engrescar a traduir el text a la llengua nipona -i que, per cert, properament arribarà com a novetat editorial-. Casualment, el mateix any que es publicava el llibre, naixia el programa Biblioteques amb DO, un projecte que es duu a terme a biblioteques d’arreu de Catalunya i que ha contribuït a crear un extens programa d’activitats culturals variades sempre amb el vi per tema: rutes literàries entres vinyes, recitals de poesia, concursos de fotografia, concerts, tallers, etc. Va ser gràcies a aquest projecte i al lligam que ja havia començat a crear amb el sector, que va néixer la meva segona proposta cultural i vinícola de llarga durada: «Mai no convidis un sommelier a prendre una coca-cola». Amb aquesta frase vaig posar títol a un text breu de teatre ambientat en una sala de tast, en què el vi novament tornava a ser d’alguna manera el protagonista. Interpretada per les actrius Lara Díez i Marta Codina, la història explica la trobada entre dues amigues d’infància que fa anys que no es veuen i que, gràcies al tast, podran evocar records del passat, tot i que de seguida descobriran que l’han digerit molt diferent… Aquesta proposta, que va néixer l’any passat com un encàrrec per a biblioteques, ja ha començat a arribar a altres contextos, alguns ben diferents; les últimes representacions, el setembre passat, van ser a la Fira de Calella i l’Alt Maresme i a la Biennal d’Art Gastronòmic de Cambrils.

El cas és que cada vegada que representem l’obra o que presencio una de les visites teatralitzades del conte, sempre que escolto el feedback dels espectadors m’enduc la mateixa impressió: cultura i vi, directament vinculats, fan un binomi que enganxa. Agrada, interessa, crea bon rotllo. Ja sigui en una peça de teatre o en un conte; en un concert o en una exposició, en un taller, en un recital… Siguin propostes més clàssiques o més originals, més populars o minoritàries, cada una trobarà el seu públic, de la mateixa manera que en vi hi ha gustos per a tots i cadascú escull el que més li agrada. Ara només cal seguir confiant en aquestes activitats des de totes bandes, però especialment des d’aquella que les gestiona i organitza. Calen recursos, inversió i confiança. La cultura i el vi s’estimen. Fem que l’idi·li perduri!

Sobre l'autor

Elisenda Guiu

Elisenda Guiu

Guionista i escriptora de narrativa i teatre. Vinculada a la DO Alella i al Priorat, és autora de diversos textos literaris de temàtica vinícola, com El raïm inquiet, Tast fatal o Mai no convidis un sommelier a prendre una coca-cola.