Àgora 5.1 Territori

Dron

_ACB0883
Albert Carreras
Escrit per

“En Tom és al davant i la Murph al seient posterior de la pickup, els porto a l’escola en un dia inexplicablement lluminós. El camí que abans era una carretera passa entre camps i camps de moresc, que ha substituït el blat després de l’última crisi del cereal en aquesta decadent societat post-industrial i ara ja, un altre cop en l’esdevenir del temps i per increïble que semblés al començar el segle XXI, majoritàriament agrària. Només ens queda el moresc i poca gasolina per la pickup i les recol·lectores híbrides. Les tempestes de sorra elemental arrasen ciutats i collites, i desvalisen uns sòls per si mateixos miserables. Oficialment no hi ha sequeres però l’aigua que cau del cel ho fa en patacs i de cop. Per molts sistemes de recollida d’aigua que siguem capaços d’inventar, se’ns escola la vida entre les mans.

Amb la pickup anem a l’escola d’agricultors, no queden escoles de res més. El paisatge – la vida – no té horitzó. Les mates ho omplen tot perquè és l’últim conreu que resisteix. Som moresc. Moresc emmalaltit.

L’encara verda monotonia dessaturada es trenca quan un dron antic de l’exèrcit de l’Índia es creua completament desorientat per sobre nostre. Amb un cop de volant ens posem dins el camp de panís que va col·lapsant-se en zig-zag davant, a gran velocitat i seguint la ruta confosa del dron asiàtic damunt nostre. És un dron militar destarotat, dels molts que circulen pel cel del món sense ordres des de l’apagada global de telecomunicacions. L’hem de caçar, pot ser la salvació, almenys per la propera collita. El reprogramarem per fer de pagès.

Amb el dron obtindrem les imatges detallades des de l’aire per veure els patrons d’incidències de la plaga. I amb imatges multi-espectre combinades, capturant dades de l’espectre infraroig a més del visual, tindrem la matriu de collita amb les diferències entre les plantes sanes i les malaltes. A més, si tenim cura de les càrregues solars el podrem utilitzar cada dia i tenir lectures en sèrie temporal. Aquest dron serà pagès, és el futur de la nostra involució, l’hem de caçar per preservar el nou neolític que, per patètic que resulti, és l’última esperança que ens queda per no entrar en l’última regressió de l’espècie.”

Aquest text i la foto tenen elements de ficció, extrets de la pel·lícula Interstellar (Christopher Nolan, 2014) i altres conceptes publicats a la revista científica del MIT (Massachusetts Institute of Technology).

Sobre l'autor

Albert Carreras

Albert Carreras

Montblanc, 1978. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, museòleg i fotògraf, és Cap de col·leccions del Museu Vida Rural de la Fundació Carulla i editor del projecte cultural HAM. A nivell fotogràfic forma part del col•lectiu Ullcluc. Ha publicat en coautoria els llibres Cròniques rurals (2011), La força de la mà de lʼhome (2010) i Viatge a la Conca de Barberà 1 (2010). A nivell de representació del paisatge ha basculat entre tècniques i estils, siguin més clàssics, com el treball Lost in the calm (Islàndia, 2010), de figuració del paisatge urbà a The Quiet Boston Walks (EUA, 2012), amb mirades més al·legòriques a Insostenible (EUA, Hongria i Catalunya, 2013) o sobre la construcció i modificació del paisatge a Un Paisatge Bilateral (Conca de Barberà, 2015).