Poda en verd Vi

Dormint amb l’enemic

IMG_9505

– PER QUÈ LO NOI DEL MODERNO –

La meva admiració per la Terra Alta es remunta a 7 anys, quan vaig organitzar el meu primer viatge enoturístic. L’acollida va ser tan especial que, des de llavors, no puc deixar d’anar-hi sovint. La gent de la Terra Alta valora que l’escoltis i que coneguis la seva identitat territorial. Com una ceba, vas descobrint-ne les seves capes fins arribar al seu interior. Un dels punts de trobada de la comarca i, per a mi, la meva segona casa és l’hotel-restaurant Nou Moderno. La Rosa i el Josep Maria Vallespí (també conegut com Lo Noi del Moderno i protagonista d’aquest article), han fet de Vilalba dels Arcs un lloc de referència del vi i la gastronomia a través del seu projecte.

– SER PAGÈS –

El Josep Maria s’impregna de la cultura agrària pel seu avi. És quan l’àvia es posa malalta i l’avi es veu obligat a deixar el camp, que ho deixa tot  per ser pagès. Ell sap que si marxa del poble, no hi tornarà. Per a ell, el camp és un compendi de moltes coses, un acte de comunió constant amb la natura.  Quan surt al camp en un dia rúfol es sent com un surfista en un mar agitat.

GBD_1472_1

@gilbertbages

 

– SER PAGESA –

El Josep Maria, engrescat, m’explica que la clau per evitar la fuga de gent jove a les ciutats són les dones. Si s’aconseguís feminitzar el camp i que les dones s’impliquessin, el món rural estaria més poblat.

– SER COOPERATIVISTA –

Un altre problema afegit a la manca de dones al camp és el fracàs del sistema cooperativista. Compartir anhels amb moltes persones amb disparitat d’opinions és molt difícil, i en són molt poques les cooperatives que han sabut desenvolupar sistemes empresarials contemporanis. No obstant això, aplaudeix la feina de la cooperativa de Bot, Sant Josep Wines.

– SER VILALBÍ –

Honestos, sincers, independents i indisciplinats. Així defineix el Josep Maria a la gent de la Terra Alta. Em confessa que, de vegades, es mostren a la defensiva com una manera de convence’s que quedar-se i viure al camp és la millor opció. Tot i que també és cert que, en els últims anys, han sorgit petits projectes de gent jove que s’anima a fer els seus propis vins, i això encoratja.

– SER UN MODERNO –

La Rosa i el Josep Maria fan una aposta: convertit l’antic corral familiar en un hotel. La seva voluntat és dinamitzar el territori i alhora conservar la tradició hotelera familiar. L’àvia tenia una petita fonda i bar. Avui en dia, el Nou Moderno és un punt clau i estratègic enoturístic de la comarca i els germans Vallespí un gran tàndem. La Rosa és la xef i renova la cuina tradicional deliciosament. El Josep Maria s’encarrega dels vins amb una llarga llista, i per descomptat coneixement, dels vins de la Terra Alta. I com no, també elabora dos vins: un de garnatxa blanca i un morenillo juntament amb altres cellers amics.

GBD_1499_2

@gilbertbages

 

– SER GARNATXEROS –

La garnatxa és el combustible del progrés de la comarca. El Josep Maria la compara amb el petroli per als àrabs o la cocaïna per als colombians. Té un toc amarg com la vida d’un pagès i, des del punt de vista de la floració, és més difícil de cultivar del que la gent pensa. És una varietat poc productiva amb un nas no gaire atractiu que cal saber defensar

– DORMIR AMB L’ENEMIC –

Dos-cents molins de vent impacten visualment sobre el paisatge de la Terra Alta, provocant una massificació eòlica que ha desharmonitzant l’entorn. I el que més por genera és que hi ha previstes, a curt termini, trenta màquines més. El Josep Maria em parla d’una manca de planificació de projecte territorial. No tenien clar on volien anar com a comarca i aquest ha estat el peatge que han hagut de pagar.

– L’ÚLTIMA COPA –

“El dia que em mori, m’agradaria que la gent digués: lo Moderno era molt bon tio”. Amb aquesta última sentència, tanquem la nostra trobada. El Josep Maria és, en el fons i en la superfície, un romàntic i una de les persones més autèntiques que conec. Crec que em demanaré una altra copa per poder seguir amb la conversa.

– EN BOCA D’ELL –

Lo Nou Moderno | 3 generacions que busquen explotar el medi rural
5 adjectius | Radical, bona persona, rural, honest, treballador
Influenciat per… | Pel meu pare o el meu iaio
Canviaries el present | La necessitat d’estar constantment pensant en coses material.
Vi | Garnatxes pures blanques. Sense fusta, foudre o bota.
Por | A dependre de la resta de gent
Una cançó per animar-te | Common people de The Pulp
Un lloc | El meu mas

____________________

Amb la col·laboració de:

sant-josep-300x300

Sobre l'autor

Patricia De Golferichs

Patricia De Golferichs

Després d'estudiar turisme i adonar-me'n que no era lo meu, marxo a viure a Canàries i a la Patagonia xilena. Quan torno, em poso a estudiar gestió cultural i, en acabar, entro a treballar al Club TR3SC al capdavant del departament de llibres. Al cap d'un any, arrenco des de zero el departament de vins i començo a formar-me, assolint els 3 nivells del WSET i un postgrau en comunicació digital. Després de 6 anys al capdavant d'aquestes dues àrees, deixo el TR3SC per perseguir un somni: escriure, editar i publicar l'Agenda de Vins Catalans. Actualment, estic fent un curs de viticultura a l'escola d'Alella i lidero la comunicació de les botigues de vins de Barcelona, La Festival i Sentits Barcelona.