Poda en verd Vi

Dj Sommelier

DSC_6929

Ciao Pat! Sempre em saluda amb un somriure i una cara de felicitat. El Mirko és l’optimisme fet empresari i sommelier. Fins els vint-i-dos anys va viure a Itàlia, a un poble al sud de Pàdua. Com en d’altres històries, ve a Espanya per amor. El que havien de ser sis mesos han acabat sent onze anys fins a dia d’avui. Barcelona el va acollir amb amabilitat, com ha acollit a la gran majoria d’italians que aterren en aquesta ciutat i que treballen en restauració.

– UN ITALIÀ A BARCELONA –

Sense un ral a sobre però amb l’esperança de crear el seu propi camí, el Mirko comença a treballar a diferents restaurants. Té vint-i-tres anys i una vida per davant. Decideix invertir el que guanya en un curs de sommelier al CETT. Encara recorda alguns dels seus companys de classe: Carlos Persini, que actualment treballa a Vilaviniteca, la Cristina, sommelier del Grupo Iglesias i, l’Alberto Viña, de Global Premium. Va ser mentre estudiava que va aconseguir entrar al celler Can Ràfols dels Caus al Massís del Garraf, al Penedès. Del 2008 al 2009 es va encarregar de la part comercial. Un aprenentatge bàsic, que va assentar les bases del seu coneixement actual. Allà és on va aprendre com funciona el món del vi a Catalunya. Va ser a finals d’aquesta etapa quan va conèixer el Jordi Vilaseca, el seu actual soci i amic.

– EL JORDI VILASECA –

Octubre del 2009. Jordi i Mirko. Amor a primera vista. Connexió des del minut zero. No s’ho pensen massa i es llencen a la piscina. Comparteixen una mateixa visió de negoci i uns mateixos valors. Tenen clar que volen fer de la sempre empesa, un negoci de vins i persones: Sentits Barcelona.

– SENTITS BARCELONA –

Sentits Barcelona, Vins i Persona és una distribuïdora que va celebrar els seus 10 anys l’octubre passat. El Mirko recorda amb tendresa els dos primers anys: “van ser molt durs, la meva nòmina era l’atur que havia acumulat.” Clos Galena i el celler Més Que Paraules, van ser els seus primers clients. Sense saber encara el que suposaria per a ells aquest últim.

–  2011, L’ANY CRUCIAL –

Després d’un any de convivència, l’any 2011 es traslladen a Bailen, les seves actuals oficines. Amb el canvi, decideixen obrir una botiga de vins. Volien centralitzar magatzem, botiga i oficines. Aquest mateix any, a l’agost, coneix a la seva parella actual, la Reyes. I, a finals de l’any, agafen la gestió del celler Més Que Paraules. Un projecte amb molt de potencial que volien convertir en una marca valorada, reconeguda i dirigida a un públic jove. Un vi ben fet i a bon preu. I així ho han fet.

Fotografia de Joseba Calle

Fotografia de Joseba Calle

– NO TOT ÉS UN CAMÍ DE ROSES –

2012 i 2013 van ser dos anys crítics que aconsegueixen superar. Al 2013 el Mirko té un problema de salut greu que l’obliga a agafar-se dos mesos de baixa. “Només tens un camí per seguir: prendre-t’ho com una oportunitat. Aquesta situacions  t’ajuden a valorar el que tens i sobretot el que has aconseguit. T’ensenya a estimar-te més a tu mateix, cuidar-te i respectar-te com a persona”, m’explica. A vegades els arbres no et deixen veure el bosc.

És a partir d’aquest moment que comença un nou procés: canvis d’alimentació, manera de pensar i d’encarar la vida.

Tot i així, res va poder evitar que, uns mesos després arribés una baixada. Ens plantem a finals de 2014. L’equip format pel Mirko i el Jordi va analitzar l’empresa amb profunditat i es van adonar que n’havien perdut el control i la il·lusió. Feia anys s’havien jurat gaudir sempre del que feien i, ara, s’havien traït. Així és com des de finals del 2014 a principis del 2015 es dediquen a la introspecció i decideixen contractar un coach personal.

Arrel de tota aquesta presa de consciència decideixen fer una inversió en recursos humans, contractar tres persones i començar, de nou, l’escalada. I així ha anat.

– TREBALLAR AMB LA PARELLA –

El Mirko i la Reyes no tan sols comparteixen un projecte de futur com a parella sinó que també comparteixen taula d’estudi. El Mirko considera molt positiva aquesta experiència. Durant el dia treballen amb un objectiu comú i intenten que surti el millor de cadascú. La clau és no parlar de feina a casa i el respecte mutu… “La vida professional és part de la vida d’un ésser, per això es diu vida i si la pots compartir amb algú a qui estimes encara millor.” confessa.

Fotografia de Gilbert Bages.

Fotografia de Gilbert Bages.

– MÚSICA –

La seva altra passió a la vida és la música electrònica. L’ajuda a desconnectar, ser més creatiu i li aportar tant de plaer com el vi. Fa dos anys vaig descobrir que el Mirko era DJ en els seu temps lliure. Una grata sorpresa que ens va portar a crear l’Electrovi, el festival de música electrònica i vi. Una festa que reivindica el vi a locals de nit i festes. Busquem potenciar el consum de vi entre la gent jove i buscar nous espais, ambients i situacions en què el vi sigui un dels protagonistes. El pròxim 20 d’abril celebrarem la cinquena edició a Artte (carrer Muntaner 83), per celebrar un dels grans moments de l’any, Sant Jordi.

Si ets dels que t’agrada el vi i la música, t’animem a venir i gaudir d’una gran nit.

– EN BOCA D’ELL –

Sentits Barcelona | Gaudir
Cinc adjectius | tossut, positiu, resolutiu, pràctic, creatiu
Influenciat per… | No en tinc. És molt complex
Canviaries del present | Poder viure en una societat on tothom fos feliç amb el que fa
Vi | Cava
Por | TCA
Una cançó per animar-te | Bonovo. Break apart.
Un lloc | Platja deserta a prop de Tarifa

_________________________________

Fotografia de portada: Joseba Calle

_________________________________

Amb el suport de:

sant-josep-300x300

Sobre l'autor

Patricia De Golferichs

Patricia De Golferichs

Després d'estudiar turisme i adonar-me'n que no era lo meu, marxo a viure a Canàries i a la Patagonia xilena. Quan torno, em poso a estudiar gestió cultural i, en acabar, entro a treballar al Club TR3SC al capdavant del departament de llibres. Al cap d'un any, arrenco des de zero el departament de vins i començo a formar-me, assolint els 3 nivells del WSET i un postgrau en comunicació digital. Després de 6 anys al capdavant d'aquestes dues àrees, deixo el TR3SC per perseguir un somni: escriure, editar i publicar l'Agenda de Vins Catalans. Actualment, estic fent un curs de viticultura a l'escola d'Alella i lidero la comunicació de les botigues de vins de Barcelona, La Festival i Sentits Barcelona.