Vi Vibrato Vínic

Digues qui ets, i et diré qui sóc!

equip1
Míriam Clotet
Escrit per

El que més m’agrada…

Mentalment repasso la llista de coses que més m’agraden en aquest món, en general hi ha moltes que la gent desconeix però molt probablement al·lucinarien si m’escoltessin. Entre totes elles però, hi ha una que m’agrada especialment i que la puc fer amb relativa facilitat, és ni més ni menys que tastar vins amb amics.

Obrir una ampolla, si pot ser a cegues, compartir amb algú que vol jugar amb tu i deixar anar la ment. Dir tonteries, dir coses series, somriure i riure i finalment extreure una petita conclusió del que pensa cadascú. No us penseu que és tan fàcil, perquè no ho és, primer s’han de trobar les persones que et facin sentir tan còmode, com per dir tot el què penses, després buscar un lloc on poder portar les ampolles i finalment coincidir tots per poder-ho fer.

El mes d’abril, és el meu preferit, acumula moltes dates que m’encanten i a l’ambient comença a respirar-se la primavera. Per mi és una genial època per tastar vins, em sembla trobar-los més oberts, els aromes florals surten dels seus petits amagatalls i a la boca semblen sorgir onades de gustos.

Tria del joc i dels participants.

Així que aprofitant aquest moment, i el fet de tenir una nit lliure vaig decidir muntar un tast amb dos convidats especials. Jo m’encarregaria dels vins, ells ho desconeixien tot, però jo sabia el que els esperava: una varietat i tres zones.

Voleu saber la varietat? Una de les gran reines, la Pinot Noir. Reconec que per moments m’he anat fent fan d’aquesta varietat, a més sense ser conscient. Aquesta varietat de color pàl·lid, translúcid i amb aromes molt subtils, és de les varietats que formen part dels vins més cars del món. És una varietat feble, és sensible a malalties i malgrat la dificultat de cultiu, la qualitat dels vins resultants és, en general, molt alta. Si parlem d’aromes faríem referència a nabius, cireres, gerds i fruits del bosc salvatges. Normalment la criança en botes, els hi aporta aromes de vainilla, tabac, caramel, regalèssia i espècies dolces. És una varietat de taní mitjà i acidesa alta, que fa que s’elaborin vins amb llargues vides. Plantada a França, Estats Units, Alemanya, Nova Zelanda, Itàlia, Austràlia, Xile, Argentina, Sud-Àfrica, Espanya i un llarg etcètera. I tot i que és una varietat molt estesa, com heu pogut comprovar, no a totes les zones ofereix el mateix.

equip4

Els meus dos personatges.

El primer personatge a participar en el tast és la Marketa. Carinyosa, adorable i sensible, em va robar el cor des del primer dia que la vaig conèixer. El destí ens va unir a un curs de cata a l’ESHOB, i des de llavors hem compartit milers de vins i copes. Procedent de la República Txeca porta 5 anys a Espanya, darrera aquelles ulleres i un accent un tant estrany (la seva parella és de Colombia i per tant parla un castellà divertit), hi ha un nas prodigiós. Recorda tot el que tasta, i té una gran passió pels licors i destil·lats, i no se li resisteix cap maridatge.

El segon personatge, l’Àngel Egea. Ens vam conèixer gràcies a les xarxes socials, i després vam formar un grupet de tast a cegues. És un tastador magnífic, té una memòria molt bona i un gran paladar. Poques vegades parla sense coneixement previ, i no recordo que hagi dit mai cap bajanada vinícola. És un home reflexiu i un bon “vivant”. Dues característiques que li van valdre ser finalista a la cata per parelles de Vila Viniteca de fa dos anys.

Així que sense més indicacions, els convido a que vinguin a casa. No es coneixen, han sentit parlar un de l’altre, però es veuran per primera vegada. Miro el calendari, avui és dia flor, estic súper contenta, la nit anirà rodada.

omero

Primer vi : Omero. Willamette Valley. Pinot Noir. 2014. Sense DO. (Estats Units)

El primer vi a cegues arriba des d’Estats Units. Sembla una mica tancat al servir-lo, però és qüestió de segons que comença a respirar amb nosaltres. Encentem la conversa parlant de les anyades, diuen que no sembla molt jove, però tampoc gaire vell, auguren anyades 2014 i 2015. Van bé, molt bé.

A la boca l’Àngel corrobora, no és 2015, és una mica més antic, 2014. La Marketa li pregunta el perquè, ell troba moltíssima fruita, una mica madura que li fa pensar en el 2014. Em sorprenc amb la resposta i el raonament.

Al final hi ha fruita negra, és madura, una mica de pell de la pruna. Es va obrint poc a poc i fins i tot comença a sortir una mica de toffe. A la vegada, però és un vi àcid i fresc. A la boca és una oda a les sensacions de la varietat.

A la Marketa aquestes notes, terciàries, li alerten de que podria ser una mica més antic, un 2012 fins i tot, però l’Àngel reafirma el seu 2014.

I la pregunta més esperada: i quina varietat penseu que és? Estic convençuda que ho clavaran, per mi és molt evident perquè ho sé, però tots sabem que tastar a cegues és molt complicat:

-Descarto les varietat atlàntiques, pel toc de la criança. Penso que podria ser una garnatxa d’alçada, de molta alçada. Si fos pinot, jo crec que li trobaria una mica més de pebre – diu l’Àngel.

-I si fos una Pinot d’un lloc més calorós? – diu la Marketa tímidament.

-No us limiteu a monovarietals, potser podria ser cupatge – m’ho estic passant genial jugant amb ells.

Els dos ho saben i em miren i riuen.

acusp

Segon vi : Acusp. Talarn. Pinot Noir. 2014. DO Costers del Segre (Catalunya)

Al servir-lo està una mica més tancat, fa una estona que l’he obert però necessita més temps.
-Podria ser una varietat volcànica – diu ella – O només és la petita reducció?
A l’omplir les copes de nou, un canal de sabors frescos, sobretot de maduixa macerada inunda el menjador. Al retronasal hi ha terciaris, però molt fins i integrats. Els hi pregunto si creuen que hi ha notes coincidents als dos, i em reconeixen que si, però que creuen que no estem parlant de la mateixa varietat, o com a mínim no de dos monovarietals idèntics.
La Marketa continua insistint en el volcànic, i l’Àngel diu que hi ha poc fumat per ser un volcànic, falten notes de volcà en erupció. I llavors tots dos es miren i diuen:
-No serà el mateix vi però de diferents anyades?
I no puc deixar de riure, la imaginació ja ha començat a fer de les seves. Tots dos han començant a pensar que estic confabulant contra ells, comencen a pensar que els hi estic parant una trampa, un parany, quan en realitat, és una varietat que els encanta i els hi estic intentat posar tot el més fàcil possible.

borgonya

Tercer vi : Les Perrières. Savigny-Les-Beaunes -Cote d’Or. Pinot noir. 2011. AOC Borgogne (França)

Aquest participant encara està més reduït, és el d’anyada més antiga. Desprèn una subtil olor a bullit inicial, que per moments et fa allunyar el nas de la copa. Tot i així m’atreveixo, el tasto abans d’obrir-se, i a la boca sorgeixen focs artificials, és un mega vi i ho acabo de comprovar. Al nas encara s’ha d’obrir, però a la boca ja deixa anar tota la seva frescor i la seva lleu tenacitat.

-Trobo regalèssia, i a la boca trobo taní però és molt agradable – S’atreveix la Marketa.

-Això que ens has servit és un vi d’anyada antiga, d’un lloc molt fresc. Aquesta regalèssia…crec que podria estar amagant una Syrah.

-Segur? – torna ella – Si fos Syrah tindria molt més fruita vermella, i la regalèssia és manté massa la boca.

-Això és un Côtes-du-Rhône, un Côte Rôtie, tocant l’Hermitage  – diu directe l’Àngel.

-Jo crec que és un Côte de Beaune.

M’al·lucina al nivell que arriben i amb la precisió que toquen les localitzacions. Els deixo allargar una mica més el debat, però mentre van rematant, vaig obrint les ampolles. Ells comencen a mirar amb l’emoció més gran del món.

-Si senyors, la varietat d’aquesta nit és la Pinot Noir, tres zones diferents per conèixer les diferències i semblances del que ens pot aportar el varietal a cada lloc.

equip2

Conclusions. Ah, però hi ha conclusions?

Dediquem una estona més a retastar els tres vins. Comentem les semblances a nivell visual, valorem els aromes ara que tots tres vins estan molt més oberts i finalment els valorem a la boca. Coincidim en que els tres vins són molt fidels a la varietat, tot i de ser de tres zones molt allunyades, tots tres presenten d’una manera o altra les característiques de la pinot noir.

Acabem les ampolles sopant, i recullen les seves coses i mentre marxen em diuen:

-Saps què? Podríem repetir-ho més sovint.

I jo somric i penso, és per aquest motiu que tastar amb amics és de les coses que més m’agraden del món, perquè a part d’aprendre, quan tothom marxa de casa, està desitjant a tornar.

Sobre l'autor

Míriam Clotet

Míriam Clotet

Amb visió d'Enginyera Informàtica i passant per la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual, sempre he estat endinsada en el món dels sentits i la natura que els crea. El vi va arribar per posar sentit a les múltiples connexions i sinergies que em ballaven al cap. Em vaig adonar que a través d'una imatge i de la seva història, el vi és capaç d'arribar a qualsevol lloc del món.
Vaig començar amb un curs de tast a l'INCAVI, participant en l'Espai del Vi Català, fent Enologia i Tast (Nivell I i II) a l'ESHOB, assolint el WSET nivell 2 i actualment estudiant segon de sommelier. Durant 2 anys vaig formar part del duet vinícola 156vins treballant per la cultura i la difusió del vi català. Des de fa un any, el meu món vinícola cada cop està més endinsat en el món de la comunicació.
Sense dubtar-ho, crec que porto una mica de vi a la sang, i sempre estic intentant trobar en petits forats l'essència que desperta la màgia de les elaboracions. Sempre a través de les paraules, sempre a través de la imatge, sempre a través de fer sortir les emocions.