Rebel·lió rosa! Vi

De matinada

cortomaltesok
Sara Pérez
Escrit per

Em desperto sobtadament, amb una suor freda que em recorre l’esquena. No sé quina hora és, no sé on sóc.

Mica a mica els meus ulls s’acostumen a la foscor, i prenc consciència que és de matinada. Que sóc al llit, que somniava ja no recordo què.

L’angoixa m’aclapara. No puc tornar a dormir.

Merda! Tinc son i ara mil pensaments estan de festa gronxant-se entre les meves neurones…

Tantes coses per decidir…! Tants correus i missatges per contestar,  tantes presentacions per preparar, tants fronts oberts, i tant poc temps per a tot.

Voldria fondre’m, desaparèixer, estic cansada. Vull que torni la son.

ImagePerò m’assalta la pressa per solucionar els temes pendents, i em poso a pensar.

M’apareix la pregunta insidiosa d’una entrevista pendent: Què fa que els vostres vins siguin diferents de la resta?, i la pregunta de matinada, pren camins insospitats i em genera altres preguntes…

Què fa diferent un Clos Martinet d’un Escurçons? La terra? La parcel·la? La criança?, o la nostra necessitat de mostrar-los distints? Què significa Personalitat única? Quin és el valor de la diferència?

És la necessitat de ser tu mateix a pesar d’anar contracorrent? O és la recerca de ser especial, únic, diferent?

Ens busquem o ens inventem?

Un calfred em recorre les cervicals… Busquem la diferència per allunyar-nos de la mediocritat?

Dono tres voltes al llit, em fa mal l’esquena. No sé com posar-m’hi. No sé si aixecar-me i rebuscar en la farmaciola alguna substància sospitosa o preparar-me una copa de vi. Els meus pensaments volen a Marrakech, l’últim viatge recent. Ciutat inspiradora i sorprenent com poques.

I penso en un capvespre, amb l’Atlas nevat, la llum de l’horabaixa, i les veus dels minarets cantant i ressonant per tota la ciutat…., una hora màgica…, i al meus peus rajoles hidràuliques idèntiques a les de la casa dels meus avis a València.., i les parets de tadelakt que em transporten a Mallorca… Quantes connexions! Sento que fa molts segles que vinc d’aquí… I em brillen els ulls.

I començo a adonar-me, poc a poc i endormiscada que el cor em fa un salt quan penso i sento en els camins comuns, compartits. Que em fa feliç allò que ens uneix i no el què ens separa. I que em brilla el somriure quan descobreixo el fil conductor que ens connecta, la coincidència…. quan em reconec en l’altre.

I adverteixo que som rematadament diferents, el René i jo, els vins de Martinet dels de Venus, la gent de Marçà de la de Porrera, les vinyes en coster de les de comellar, la garnatxa de la carinyena…

I que tinc son, i no són hores d’anar buscant més dissemblances…, i que potser m’he deixat endur per la dèria de ser únic i irrepetible i buscant la diferència em perdo, et perdo, us perdo… Ens perdem.

Així que entre volta i volta al llit, penso que li reformularé la pregunta a l’hàbil periodista.

Que em pregunti en què s’assemblen els vins de casa amb els de la resta de Vins de Vila de Gratallops, o què tenen en comú els vins de Priorat, o quines són les similituds dels vins del paratge de Pesseroles.

I com que no sabré la resposta, potser hauré de començar per estirar el fil conductor, i anar teixint una xarxa de coincidències entre tots nosaltres, i buscar-nos per trobar-nos, i qui sap!, potser inventar-nos. En tot cas la resposta estarà sempre a les nostres mans.

I ens brillaran els ulls.

Una sensació suau m’abraça i ara no vull adormir-me, ara que sento que ho he trobat!

CortoPerò apareix Corto Maltés des de les profunditats del meu inconscient per endur-se’m als mars del sud, mentre m’explica:

«Quan era petit, em vaig adonar que a la mà em faltava la línia de la fortuna. Llavors vaig agafar una navalla d’afaitar del meu pare i zas!…. Me’n vaig fer una al meu gust.»

I m’adormo amb un somriure brillant, pensant que ho he trobat, mentre en Corto em pica l’ullet.

Sobre l'autor

Sara Pérez

Sara Pérez

Sóc biòloga de títol i de pell. Fa ja uns quants anys que elaboro vins de tots colors al Priorat, amb els meus pares i germans, i al Montsant amb el meu company René i els 4 nens. M’apassiona beure vins de tot el món entaulada i acompanyada. Sóc responsable de les meves decisions. M’obsessiona l’estructura de xarxa i com aplicar-la a la meva vida. M’incomoden les jerarquies.