Recordo la primera vegada que vaig conèixer a en Ramon Roqueta, va ser a casa seva al Celler Abadal, un celler on varem iniciar les nostres primeres passes com a empreses d’activitats eno-gastronòmiques, eren altres temps i llavors érem innovadors (any 2006), tot el que fèiem era nou, érem realment pioners i com tot el que comença molt difícil de vendre, malgrat tot; l’entorn, idíl·lic, bucòlic i molt sorprenent era francament captivador, això el feia realment únic, i ens ajudava a proposar una oferta de molt valor a tots aquells client que busquessin una veritable experiència, per això els resultats varen ser realment encisadors, no podien ser d’altra manera, la fe mou muntanyes i si s’harmonitzen els interessos encara més.
Quan el vaig veure assegut davant meu em va venir al cap aquell arbre generacional que presideix el despatx del seu pare, un arbre frondós ple de branques, amb unes arrels que traspassen el còrtex terraqui i que arriben al cor de qualsevol persona.
Vaig pensar en la enorme responsabilitat que se li venia al damunt al jove Ramón, un jove molt ben preparat, que havia d’agafar el pes de continuar mantenint no només el patrimoni familiar sinó també el bon nom de la família, i fer ho tan bé com tots els seus avantpassats.
La figura de l’hereu, a la societat actual sembla que hagi perdut valor però per a moltes persones es el pal de paller que belluga el nostre ecosistema, un ecosistema que sembla que es degrada dia a dia i que no serà fàcil per aquests mantenir-lo sense esquerdes ni ferides.
La figura de l’hereu, de la que molts en fan befa, sempre he cregut que té gran part de responsabilitat en la geografia humana d’aquest país i es quelcom que cal mirar amb molt de respecte, el mateix que en Ramon Roqueta li té a tot allò que fa i desfà. L’Hereu dona sentit a aquella frase dels indis americans que diu: “La terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills”.
En Ramon, és un home senzill, respectuós, atent i ben educat, un home que posa tot el seny i la rauxa per continuar arrelant el passat tot mirant el futur.
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida.
Qualsevol de Jamie Cullum.
Una pel·lícula.
Els Miserables.
Un llibre.
La dona de Blanc, de Nikie Collins.
Un restaurant.
Qualsevol que interpreti la gastronomia local.
El seu plat preferit.
Arrossos i verdures.
Qui cuina a casa seva?
Normalment la meva dona.
Una beguda.
El vi.
Un personatge que li ha marcat la seva vida.
La il·lusió i la passió del pare i de l’avi.
L’últim viatge que ha fet.
Un viatge d’oci a El Salvador, d’on és la meva dona.
El millor lloc de la seva comarca.
Un marge de vinya a l’ombra d’un roure.
I de Catalunya?
Algun racó del Pirineu.
I del món?
San Francisco.
Un lloc on no portaria mai ningú.
…
Amb quin polític o personatge públic li agradaria sopar?
Marc Marquez.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Sigui per gaudir més o per rebaixar tensió, una copa de vi sempre és benvinguda.
Amb qui li agradaria fer un gran viatge?
Amb la meva dona.
Per a què serveix la TV?
Per passar el temps.
Un programa de TV.
En clau de vi.
I de ràdio?
La Tribu de Catalunya Ràdio.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un bitlleter.
A quina hora es lleva?
A les 7 h.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Dutxar-me.
Una paraula que li agradi.
Compromís.
Quin cotxe té?
Peugeot 4008.
L’última vegada que va anar a missa?
Diumenge passat.
Un insult.
Burro.
Una olor.
La del vi.
Una mania.
Olorar el menjar.
Un personatge històric.
Jesucrist.
Un hobby.
Temps amb la família.
Un lema.
Darrera d’un problema, hi ha una oportunitat!
Què el treu de polleguera?
La hipocresia.
Què el fa riure?
La meva canalla.
I plorar?
També!
Quin esport practica?
Bicicleta i futbol 7.
Quins idiomes parla?
Català, castellà, anglès i francès.
Quin és el seu pitjor malson?
L‘Ofegament.
Quin es el malson que s’ha fet realitat?
Esgotar el temps per fer un examen sense haver-lo acabat.
Què hi té a la tauleta de nit?
El despertador, un llibre de lectura i la bíblia.
Que s’enduria a una illa deserta?
Un extra de paciència.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de vida?
Passar-lo amb la família.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Els viatges i les experiències a l’estranger.
I què no repetiria?
Forçar els genolls amb l’esport.
En un compromís. Camisa amb corbata o descordada?
Depèn del to, però preferentment descordada.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Acostumo a tornar la trucada.
Que vol transmetre amb els seus vins?
Passió i territori.
S’imagina els vins d’una manera matemàtica? Emocionen els números?
Si és així perquè no?
On espera estar d’aquí cinc anys?
M’imagino aquí i arreu, però entusiasmat amb el que faig!
_________________________________
RAMON ROQUETA SEGALÉS
Nascut a Manresa el 5 de desembre de 1980
Diplomat en Enginyeria Agrònoma a la Universitat de Barcelona i enòleg per la Universitat de Montpeller, va estudiar màsters en administració d’empreses a les universitats de Navarra i Columbia (EUA), a més d’un curs de postgrau en comerç internacional a la UBA abans d’agafar experiència com a enòleg en diversos cellers d’Austràlia i els Estats Units. Es va incorporar al grup Roqueta Origen l’any 2007 per desenvolupar el projecte LaFou Celler. Dos anys més tard es va sumar a la direcció de l’empresa familiar per coordinar i dissenyar noves iniciatives i processos interns de la companyia. Des de 2015 és director general de Roqueta Origen.
Ramón Roqueta estarà avui, 26 de Maig, parlant del seu projecte a la Terra Alta a l’espai d’Ocio Vital, Tours, Tapas and Friends de Barcelona.
