Apunts ambientals Territori

Els costos ambientals de la ramaderia industrial

ramaderia_bio7

El ramat és un dels principals responsables dels greus problemes mediambientals d’avui en dia. Es requereix una acció urgent per a fer front a aquesta situació“ (Henning Steinfeld, Cap de la Subdirecció d‘Informació Ramadera i d’Anàlisi i Política del Sector de la FAO).

Així de contundent s’expresava un dels responsables de l’estudi sobre ramaderia i medi ambient, elaborat el 2006 per l‘Organització de les Nacions Unides per a l‘Agricultura i l‘Alimentació (FAO) en el que es posava de manifest que el sector ramader genera más gasos d’efecte hivernacle que el sector del transpor  [18 mesurats en el seu equivalent en  dióxid de carboni (CO2)].

D’acord amb el mateix estudi, el sector ramader és el major consumidor de terres i té un elevat impacte en el canvi climàtic, la gestió de la terra i l’aigua, exercint una elevada pressió en els recursos naturals. Aproximadament el 20 % de les pastures mundial s’han deteriorat com a conseqüencia del pastoreig excessiu, la compactació i l’erosió generats per la cria del ramat.

Impacte que està augmentant com a conseqüència de l’increment de la demanda de productes agraris a nivell mundial. La FAO estima que la demanda mundial de productes ramaders augmentarà un 70% el 2050.

És un problema global, però malauradament, podem afirmar que Catalunya ha esdevingut el paradigma europeu de degradació mediambiental a causa de la immensa concentració de granges intensives i escorxadors que hi ha al nostre territori.

Fins a un terç del sector carni espanyol és català. Catalunya s’ha consolidat com un dels principals centres de producció càrnia d’Europa. Només el Land de Renània (Alemanya) supera la gran producció catalana. Actualment, a casa nostra hi ha censats 6,8 milions de porcs, els quals es troben confinats en unes 6.000 granges, situades sobretot a les comarques centrals i de Ponent. La carn de porcí representa el 75% del total del sector. En xifres concretes es tradueix en 90.000 porcs sacrificats per dia. 19 milions de porcs cada any. La producció arriba als 1,5 milions de tones de carn anuals, de les quals el 64% es destinen a l’exportació. En termes monetaris podem dir que el sector té un impacte positiu a l’economia catalana, però en termes ecològics, la situació és crítica.

Com a conseqüència d’aquesta situació, han sorgit algunes iniciatives per aturar la creació de noves macro-granges a Catalunya, com Salvem l’Empordà de Purins  que demanen una moratòria de noves macro-granges i d’ampliacions de granges fins que millori la gestió dels residus de la indústria ramadera.

Per part del Govern i impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, es va presentar el passat més de novembre un projecte de decret de “Gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries”. Proposta, però que ha sigut considerada insuficient per part de la majoria d’entitats ecologistes. Entre d’altres perquè consideren que tota la superfície de Catalunya hauria de ser declarada zona vulnerable en tant que les actuals zones vulnerables haurien de passar a ser consideres “vulnerades”.

La gran majoria de granges catalanes han quedat molt allunyades d’aquells masos aparentment bucòlics on el bestiar pastava en camps, perquè han estat reemplaçades per naus de formigó on es confinen milers d’animals sotmesos als mètodes ramaders d’explotació industrial. Aquesta producció massiva de carn obtinguda a partir de la criança de bestiar en granges intensives és un dels sistemes més insostenibles per a planificar l’alimentació de les poblacions humanes, donat que els costos ambientals derivats de la ramaderia a gran escala són fins a deu vegades majors que els de la producció agrícola. Livestock Long Shadow és un estudi que va elaborar l’any 2006 l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (Food Agriculture Organization, FAO), el qual va demostrar que les activitats ramaderes són responsables de fins al 18% de les emissions de gasos que causen l’escalfament global. No obstant això, a casa nostra el problema va més enllà, ja que l’excés de purins contamina el sòl i els recursos hídrics subterranis.

La concentració de granges causa un greu problema de contaminació de les aigües i del sòl provocat per l’excés de nitrats procedents de les dejeccions del bestiar. El purí és un residu industrial i la seva gestió està regulada per Llei a la Unió Europea. Des dels inicis de la ramaderia, els fems sempre s’han emprat per adobar els camps, però els purins en excés originen una situació que deriva en greus problemes ecològics, que s’incrementen encara més quan procedeixen de bestiar alimentat amb pinso ric en proteïnes i al qual se li ha subministrat grans dosis d’antibiòtics. Les condicions en les que malviuen milers de porcs en les granges intensives faciliten la proliferació d’infeccions i virus, per tant, les seves dejeccions són altament pol·luents.

Per utilitzar el purí com a fertilitzant agrícola, per cada 10 metres cúbics de purí de porc d’engreix cal un contingut en elements fertilitzants d’aproximadament 59 kg de nitrogen, 53 kg de fòsfor (P2O5) i 36 kg de potassi (K2O) i un baix contingut en matèria orgànica. Els camps adobats amb purins desprenen una olor característica desagradable derivada de la fermentació anaeròbica, però el problema va molt més enllà de la contaminació odorífera. Els nivells de nitrats superiors a 10 mg / L (10 ppm) en l’aigua de boca poden causar la síndrome del nadó blau o metahemoglobinèmia adquirida. L’eutrofització o la proliferació de biomassa a l’aigua a causa d’un excés de nutrients en ecosistemes aquàtics (basses, llacs, rius, etc.) comporta conseqüències com ara el descens de la biodiversitat, canvis en la composició i dominància de les espècies i efectes tòxics.

La insostenibilitat de la indústria càrnia catalana també comporta conseqüències en l’àmbit global. Donat que a Catalunya no hi ha prou hectàrees per a cultivar la soja i els cereals base per a produir aliment per a tants caps de bestiar, la major part del pinso per l’engreix s’elabora amb panís i soja transgènica importada del sud continent Americà. El transport transoceànic comporta un gran impacte ambiental resultat dels costos en hidrocarburs i emissions de gasos molt contaminants d’efecte hivernacle. Al Brasil les plantacions de soja transgènica per a l’engreix de bestiar causen una desforestació d’un impacte similar al de la palma al sud-est asiàtic.

Sobre l'autor

Pilar Rodriguez

Pilar Rodriguez

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgraduada en Comunicació i Estratègia Política. Ha publicat varis articles sobre cooperació territorial i relacions internacionals. Ha treballat durant molts anys com a consultora sènior en temes d’organització i processos i avaluació de la qualitat i com a gestora i coordinadora de projectes europeus com per exemple el LandLife. Actualment ha iniciat una nova etapa com a consultora freelance.