Apunts ambientals Territori

Concentració rècord de CO2 a l’atmosfera

ImatgeCapçalera_ecositio
Dolors Ballart
Escrit per

Un nou rècord en els registres climatològics torna a ser notícia.  Si fa uns mesos la premsa es feia ressò del rècord de temperatura a escala planetària i, fa unes setmanes, del mínim d’extensió de la superfície del gel àrtic, ara mateix és notícia l’elevat nivell de CO2 a l’atmosfera.

El diòxid de carboni (CO2) és un component menor però molt important a la troposfera i és un dels principals gasos d’efecte hivernacle, juntament amb el vapor d’aigua (H2O), el metà (CH4), l’òxid de nitrogen (N2O), l’ozó (O3) i els clorofluorocarbonis (CFC).

Què és l’efecte hivernacle?

En contra del que es pugui pensar, l’efecte hivernacle és un fenomen natural.

L’atmosfera és transparent a la llum visible. El 28 % de la radiació solar incident és reflectida i difosa a l’espai (l’albedo planetari), i només una quarta part és absorbida per l’atmosfera. No succeeix el mateix, però, amb la radiació d’ona llarga emesa per la terra. En aquest cas, l’atmosfera bloqueja bona part de la pèrdua radiativa, fent que la temperatura a la superfície terrestre sigui superior a la que hauria de ser si aquesta no existís (com succeeix en un hivernacle). No s’estableix, per tant, un equilibri radiatiu. Aquest fet fa que la vida a la Terra sigui tal com la coneixem ara, amb una temperatura òptima que permet que hi hagi vida al nostre planeta.

Com hem esmentat anteriorment, el diòxid de carboni és un dels gasos d’efecte hivernacle més importants. Aquest gas s’allibera a l’atmosfera de diferents maneres. Les fonts naturals d’emissió són, per exemple, l’activitat volcànica, els incendis forestals naturals, la descomposició de la matèria orgànica i la respiració. Per altra banda, les aigües oceàniques i els organismes marins i terrestres absorbeixen aquest CO2. El balanç és altament complex. La seva presència als oceans i als mars forma part del cicle del carboni,  importants magatzems d’aquest gas, juntament amb les masses forestals.

Tot i així, l’acció de l’home ha amplificat aquest efecte hivernacle natural.

L’activitat humana, principalment l’explotació massiva de combustibles fòssils, els processos industrials, la desforestació, i l’agricultura intensiva, han fet incrementar l’alliberació i la concentració d’aquest gas, així com del metà i de l’òxid nitrós, entre altres. Aquest augment ha accentuat l’efecte hivernacle natural i ha modificat el balanç radiatiu, causant un augment de la temperatura terrestre.

Quins són els nivells actuals de CO2 a l’atmosfera i quins eren en el passat?

Els valors de CO2 abans del 1800 se situaven entorn dels 278 ppm (parts per milió), segons la US National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA).

Des de la revolució industrial, el nivell de CO2 a l’atmosfera ha anat en augment, gràcies sobretot a la crema de combustibles fòssils (el petroli i els seus derivats, el carbó i el gas), la desforestació, l’agricultura i l’ús indiscriminat, fins fa molt poc, dels clorofluorocarbonis (CFC).

Actualment, els nivells de CO2 a l’atmosfera han superat l’important llindar de referència de les 400 parts per milió (400 molècules de CO2 per cada milió de molècules), segons dades de l’estació de monitoreig atmosfèric de Mauna Loa, a Hawai.

Evolució mensual de la concentració de diòxid de carboni. Manua Loa, Hawaii. NOAA

Figura 1. Evolució mensual de la concentració de diòxid de carboni. Manua Loa, Hawaii. NOAA

L’anterior gràfic mostra la mitjana mensual de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni, mesurat a l’observatori de Manua Loa, a Hawaii (3.400 metres). La línia vermella discontinua representa els valors mitjans mensuals, amb els símbols de rombe ubicats al centre de cada mes. La línia negra amb els símbols quadrats representa la correcció pel cicle estacional mitjà, per aquest motiu no s’observen les fluctuacions estacionals causades pel cicle vegetatiu.

Com s’observa en el gràfic (figura 1), el llindar de referència de 400 ppm es va superar ja el 2015 i, segons la Organització Meteorològica Mundial (OMM), aquest 2016 serà probablement el primer any sencer en superar aquest llindar. Segons aquest organisme, els nivells actuals es poden atribuir, en part, al fenomen del Niño (vegeu enllaç a l’anterior article que vaig publicar). La forta sequera que causa aquest fenomen climàtic a les regions tropicals ha fet que la vegetació absorbís menys CO2 de que és habitual. A més, a aquest fet també s’afegeixen les emissions extres procedents dels incendis que aquest fenomen també comporta. Segons dades del Global Fire Emission Database, les emissions de CO2 a l’Asia Equatorial entre l’agost i el setembre del 2015 foren més del doble de la mitjana del 1997-2015, a causa dels incendis forestals a Indonesia (butlletí de gasos d’efecte hivernacle de l’OMM).

El diòxid de carboni no és l’únic gas d’efecte hivernacle ni tampoc l’únic que ha incrementat la seva concentració en aquests darrers anys. Si el diòxid de carboni representa el 65 % del forçament radiatiu dels gasos d’efecte hivernacle, el metà (CH4) en representa el 17%. D’aquest, el 60% és resultat de les activitats humanes: l’agricultura, la ramaderia, l’explotació de combustibles fòssils, els abocadors, etc. El metà atmosfèric és 2,5 vegades més elevat que a l’època preindustrial. L’òxid nitrós (N2O) també ha augmentat i és 1,2  vegades superior als nivells previs a la revolució industrial.

Història climàtica i atmosfèrica dels darrers 420.000 anys a partir de registres de gel a Vostok, Antartida. Petit, et al (1999).

Figura 2. Història climàtica i atmosfèrica dels darrers 420.000 anys a partir de registres de gel a Vostok, Antartida. Petit, et al (1999).

Els registres del gel a l’Antàrtida (figura 2) indiquen que en els últims 400.000 anys no s’ha superat mai el llindar dels 300 ppm (línia blava), tot i que al llarg d’aquest període s’han succeït períodes amb temperatures similars a les actuals, coneguts com a períodes interglacials, a més de períodes molt més freds, coneguts com a períodes glacials (línia vermella). Per tant, el nivell actual de concentració de CO2, superior als 400 ppm, evidencia la importància del paper de l’home en la dinàmica climàtica de les últimes dècades. De fet, segons diuen els experts, l’últim cop que el CO2 es va mantenir de manera regular per sobre dels 400 ppm va ser fa entre 3 i 5 milions d’anys.

Quines són les perspectives de futur?

Malgrat que el fenomen del Niño ha desaparegut, l’impacte humà sobre el canvi climàtic continua, puntualitza l’OMM. Segons Petteri Taalas, el seu Secretari general, no es pot afrontar el repte del canvi climàtic ni tampoc mantenir l’augment de la temperatura per sota dels 2 ºC sense reduir les emissions de CO2. Aquest gas es manté milers d’anys a l’atmosfera i als oceans, i tot sembla indicar que els nivells actuals, per sobre dels 400 ppm, podran persistir durant “moltes generacions”. Taalas també comenta que al 2015, amb l’acord climàtic de París, s’inicià una nova era d’acció climàtica. Segons diu, ara el repte és que les 195 nacions que signaren l’acord marquin els nous passos i accions a dur a terme.

 
ENLLAÇOS D’INTERÈS:
http://public.wmo.int/en/media/press-release/globally-averaged-co2-levels-reach-400-parts-million-2015
http://www.wmo.int/pages/prog/arep/gaw/gaw_home_en.html
http://ds.data.jma.go.jp/gmd/wdcgg/
http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/weekly.html
https://www.nasa.gov/topics/earth/features/vapor_warming.html
https://www.theguardian.com/environment/2016/sep/28/the-world-passes-400ppm-carbon-dioxide-threshold-permanently
http://www.bbc.com/news/science-environment-37729033

 
BIBLIOGRAFIA:
MARTIN VIDE, J. (1991): Fundamentos de climtología analítica. Ed. Síntesis, Madrid.

_________________

Fotografia de portada extreta del portal ECOSITIO

Sobre l'autor

Dolors Ballart

Dolors Ballart

Solivella, 1980. Llicenciada en Geografia i màster en Climatologia Aplicada per la Universitat de Barcelona. Actualment cursa estudis sobre gestió ambiental i planificació territorial. Treballa des de fa més de deu anys al Servei Meteorològic de Catalunya com a tècnica de l’Equip de Predicció i Vigilància.