Territori Zona Rural

Cistell d’avellaner

IMG_20171130_110701
Vanesa Freixa
Escrit per

El Joan Batalla és un home, pallarès – Pirinenc tot i que ell no s’ho digui – d’uns 75 anys. Com moltes persones de la seua edat ha triat passar el seu temps de “passar el temps” fent cistells d’avellaner i qualsevol recipient fet amb aquesta fusta tant utilitzada antany i que avui, com moltes altres, s’han fet invisibles als ulls de la majoria dels mortals.

Fa quaranta anys va fer el seu primer cistell, la seva primera obra d’art, utensili útil per ficar trumfes de l’hort i qualsevol cosa que necessités transportar. Un objecte vell, bell, robust i lleuger que tant temps més tard resta intacte com si no hagués passat el temps.

Se m’omple el cor d’una barreja de tristor i sentiment de protecció. Li dono feina al Joan. Li he encarregat un “bres”, un bressol amb fusta d’avellaner. Una estructura feta de costelles d’avellaner que s’entrecreuen fent una forma deliciosament bella. A dins hi posarem un nadó, naturalment, perquè les coses, antigues o no, i fetes a mà, són per utilitzar-les.  I de mentre, no puc deixar de pensar com donar de nou valor a aquests objectes, a aquestes mans i temps d’aquestes persones dedicades a fer les coses lentes i ben fetes.

Durant molts anys he estat al darrere d’un projecte que ha volgut potenciar l’artesania dins d’aquest món “global – nostrat”: Xisqueta. Aquest, a través de la recuperació de la llana d’una raça que havia estat catalogada en perill d’extinció té l’objectiu de donar a conèixer la raça, l’ofici de pastor i el territori que l’acull a través de la producció artesana de productes tèxtils amb llana d’ovella.  Aquest projecte que aviat farà 10 anys és, literalment, extraordinari. No existeixen projectes productius en l’àmbit tèxtil a tota Espanya que tanquin el cercle d’aquesta manera. De fet, Xisqueta, treballa – entre d’altres projectes – per una marca alemanya que no ha trobat això arreu. Tot i amb això, Xisqueta, encara ha de batallar amb la realitat diària dels nostre hàbits de consum.  Encara que estem emmarcades en un context cultural on sembla que els valors vinculats a la tradició, l’autenticitat, el producte local i l’artesania són ja, podríem dir, una tendència de consum molt marcada, encara és un repte poder sostenir aquest tipus de propostes tenint en compte que el valor econòmic d’aquests productes se surt del preu mitjà que qualsevol persona està acostumada a pagar pels seus capricis i utensilis.

I això ho hem de canviar. No cal desvetllar que la conseqüències de tenir uns preus baixos és resultat d’una mala praxis en la cadena productiva on la producció forana d’aquests béns a través de mà d’obra explotada, juntament amb l’ús de materials de baixa qualitat ha conduït a que puguem adquirir fàcilment, i sobretot repetidament, una quantitat ingent de productes “bonics i barats”, tenint com a conseqüència un mals colaterals devastadors, també, pel nostre planeta.

I ens encanta estar cecs i ens encanta estar bonics i tenir coses boniques, bé de preu. Però un secret: podem deixar de comprar compulsivament. No passa res!

El repte que ens hem de proposar és saber veure lo bonic que tenim vora nostre, generar i alimentar un criteri, el nostre, que ens ajudi a destriar del que tenim al nostre voltant per, no només donar suport a propostes que ens semblin interessants i que ens fan “militar”, sinó perquè entenem que són productes d’ús bàsic, on valorem que estiguin fets a mà o amb materials locals, i que atresoren un coneixement que no pot estar de cap manera a mans d’aquells que se n’aniran massa aviat. Que aquest cicle que hem de generar aporti treball per aquestes mans velles que han de passar a ser joves, a través d’escoles d’oficis que tinguin clara una estratègia per revitalitzar l’artesania amb el que produeix la nostra terra. A entendre que no és necessari renovar constantment allò que tenim i guardar o tirar lo que considerem “vell” d’abans d’ahir.

Que tingueu un bon Nadal i unes bones festes!

__________________________________

Fotografia de portada: “Joan Batalla, amb el seu cistell de quartanta anys”

Sobre l'autor

Vanesa Freixa

Vanesa Freixa

Va ser directora de l'Escola de Pastors de Catalunya durant 8 anys i del projecte Obrador Xisqueta, tots dos projectes vinculats a l'empresa mOntanyanes amb seu a Rialp (Pallars Sobirà) que treballa la dinamització local des de l'any 2006 de la qual n'és sòcia-fundadora. Actualment es dedica a la il·lustració a 1.400 metres d'alçada.