Una jornada... Vi

Cinema i vi

JEAN LEON_ViArt2018
Míriam Clotet
Escrit per

Diuen que tot i fer tants anys que es van descobrir les primeres manifestacions artístiques, és possible que encara no tinguem clar, a què volien donar resposta. L’origen per tant, és divers, i probablement hem dibuixat i reinterpretat la nostra pròpia història. Amb el cinema, sembla que les proves són més evidents, és una disciplina que neix com la consolidació d’un públic que estava disposat a gaudir mentre visionava imatges, en moviment!

Amb el vi, m’atreveixo a dir que ha existit sempre, digueu-me radical, però estic gairebé segura. Les fermentacions espontànies primer van venir per les fruites més diverses i un cop descoberta, l’elaboració més acurada i el que despertava en els nostres cors, tot va anar rodat, com una pel·lícula.

Així que era evident, que en algun moment, aquestes dues disciplines artístiques (si m’ho permeteu) s’unissin. El 29 de juny, el vi i l’art van tenir una cita al Penedès, una cita històrica que va durar fins ben entrada la nit.

Cinquena edició del #Viart a Jean Leon

El ViArt arrencava la seva cinquena edició amb el celler Jean Leon com escenari. Com a co-protagonistes un cel blau, una temperatura ideal d’estiu i unes vistes perfectes per gravar després d’escoltar un: “Llum, càmeres i acció!”. Una pinot noir i una merlot cupatge amb petit verdot feien els honors de la benvinguda. La col·lecció 3055, que fa referència al número de llicència de taxista que en Jean Leon va tenir a Nova York, era l’entrada a una nit de cine.

Com tinc temps passejo per les seves vinyes, tot voltant, el verd de les fulles brilla amb el contrast del cel, i observo els petits gotims que encara no ho són del tot, en plena formació. Entro a l’espai que fa de botiga, una gran cristallera i les perfectes vistes que ofereix, són protagonistes absolutes. Mentre oloro el pinot noir, sona un disc de Frank Sinatra, és evident que New York està més present que mai.

La fundació Josep M. Queraltó i en Jordi S.Bonet

Disposats a conèixer tota la història del cel·luloide, ens dirigim a la sala museu. La presentació de la vetllada la fa la directora de Jean Leon, Mireia Torres, donant pas al president de la fundació. Tot perfectament preparat perquè en Jordi S. Bonet comenci la seva exposició. L’energia i la desimboltura en què ens fa el recorregut resulta a la vegada que didàctic molt divertit. Peces d’incalculable valor i patrimoni immaterial, ens mostren com s’ha forjat la història del cine. La cinètica del moviment, l’emulsió fotogràfica, pensar en les 8 hores que els primers fotògrafs dedicaven per fer un retrat, la llanterna màgica, el recorregut nòmada de les caravanes que oferien pels pobles les primeres manifestacions cinematogràfiques, ens van anar portant i conduint al cinema tal com el coneixem avui. En realitat en el 1800 ja existia la idea de cinema, de fet durant la història tot evoluciona sota uns conceptes que sempre es mantenen fermes, però que després s’adapten a diferents formats. Tot ha evolucionat molt des del primer moviment ofert pel zoòtrop, amb els animals com eix central, en el qual un joc infantil encantador, ens mostrava la màgia més absoluta.

La història dels germans Lumière, un amor etern.

Descobrim la col·lecció de Josep M. Queraltó, que ens deixa totalment bocabadats. I a l’arribar a la peça central, que no és ni més ni menys que el cinematògraf dels germans Lumière, l’actor principal s’aixeca i ens explica com ha arribat a les seves mans aquella meravella. Ens parla de subhastes, i de sentiments, de recerca i de curiositat. Ens parla des d’una profunda sensibilitat. Un dels moments més especials de la nit, per mi el més especial, és quan obre la petita màquina i fa rodar la maneta que posa en moviment l’obturador. Un soroll mecànic que sona a música històrica, els ulls li brillen i en Jordi S.Bonet diu “és la Harley del cinema”, i quanta raó té. Música pels sentits, d’un cinema que estava ja molt latent. En Josep M. Queraltó ens mira i ens diu:
-El soroll és encantador, no el deixaria mai d’escoltar.

JL 29_06_2018 0113

La nit continua al Jardí, i es presenten sorpreses

El còctel ja estava servit a la terrassa,  però jo seguia observant tots els petits detalls. Algú em rescata i em diu molt educat “Crec que ningú espera pel còctel”, em disculpo perquè allà el temps sembla que vola.

Al jardí, la música de Cécile Swing & Blues Trio, inunden l’espai. A les copes els monovarietals chardonnay i merlot de la Vinya Gigi i la Vinya Palau, respectivament. Aquests dos vins de finca ens acompanyen durant tot el sopar i creieu-me que mariden perfectament amb la música i l’ambient.

El Vinya Gigi Chardonnay 2015 ens acarona amb la discreció elegant i personalitat de la seva fermentació i criança en bota. Un petit homenatge amb el nom de la seva filla,  que posa nom al vi procedent d’aquesta vinya, de 5 hectàrees amb més de 50 anys. Mig any de criança amb les seves mares en botes de roure francès i mig any més en ampolla, em fan rememorar les torrades amb mantega que tant m’agrada esmorzar els diumenges. El final de fruita madura, amb tocs tropicals, li fan ser persistent en el postgust.

El Vinya Palau Merlot 2013 parla de la ciutat natal d’en Jean Leon, de Santander. Un punt de partida que culminava amb una trajectòria plena d’èxits. Una producció limitada de només 4 hectàrees. Els seus dotze mesos de roure francès més els sis mesos d’ampolla, li confereixen un postgust llarg, cremós i amb un final de xocolate amarg, espècies i un punt de caramel de cafè.

Posem final a la nit

La nit però ens ofereix una altra sorpresa: una ampolla matusalem Vinya La Scala Cabernet Sauvignon Gran Reserva 1988. Conèixer la història a través dels seus vins és el luxe més absolut.

Acabem amb la projecció d’una cinta a l’aire lliure, que ens mostra totes les peces que ha conservat la Fundació Aula de Cine-Col.leció de Josep. M. Queraltó. Més de 20.000 objectes, que resten a l’espera de la cerca d’un espai on poder mostrar tot el material, ara per ara ocult al món. I veig un paral·lelisme clar, el somni d’en Jean Leon, avui en dia ja complert, viu en els ulls d’en Josep M. que espera a posar punt final al seu somni amb l’obertura d’aquest museu, el més important en material cinematogràfic de tota Europa

Sobre l'autor

Míriam Clotet

Míriam Clotet

Amb visió d'Enginyera Informàtica i passant per la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual, sempre he estat endinsada en el món dels sentits i la natura que els crea. El vi va arribar per posar sentit a les múltiples connexions i sinergies que em ballaven al cap. Em vaig adonar que a través d'una imatge i de la seva història, el vi és capaç d'arribar a qualsevol lloc del món.
Vaig començar amb un curs de tast a l'INCAVI, participant en l'Espai del Vi Català, fent Enologia i Tast (Nivell I i II) a l'ESHOB, assolint el WSET nivell 2 i actualment estudiant segon de sommelier. Durant 2 anys vaig formar part del duet vinícola 156vins treballant per la cultura i la difusió del vi català. Des de fa un any, el meu món vinícola cada cop està més endinsat en el món de la comunicació.
Sense dubtar-ho, crec que porto una mica de vi a la sang, i sempre estic intentant trobar en petits forats l'essència que desperta la màgia de les elaboracions. Sempre a través de les paraules, sempre a través de la imatge, sempre a través de fer sortir les emocions.