Vi Vibrato Vínic

Els cinc: en la cerca del carbònic i l’art

portada
Míriam Clotet
Escrit per

-Primera parada: BubbleStorming

Una vegada passada la ressaca Nadalenca, per mi no acaba la set de bombolles, ben al contrari. Durant aquests dies he descobert noves escumes que em sorprenen, em motiven i m’inciten a continuar provant. Així que tot i semblar de bojos, el meu article post nadal va contra corrent, com la vida mateixa, i arriba ple de carbònic, al més estil punky.

Tenia clar que no volia escriure sobre mètodes d’elaboració, classificacions, guerra de preus i lluita d’orígens, vaig asseure’m davant l’ordinador i vaig obrir el Whatsapp Web. Hi havia tres amics disponibles, amb els que estava parlant d’altres temes no vinícoles, però era conscient que estarien encantats de respondre. Vaig preguntar directament:

-Què em dieu si us dic CAVA?

Primer una mica de desconcertats, després sorpresos (encara que em coneixen), per acabar encantats d’ajudar-me, van dir tot allò que els hi venia al cap. El Nadal havia passat, tothom havia tastat noves elaboracions i per tant crec que fins i tot els va generar una certa motivació parlar-hi. Vaig batejar l’atac com: BubbleStorming. Conceptes aïllats, però que en realitat tots estaven relacionats, i que corresponien a una visió real de com els no addictes al món vinícola, veien el món de les bombolletes.

De les seves respostes van sorgir diversos conceptes: celebracions, luxe i classe, moments especials, romanticisme, passió, etc. Així que, amb tota una llista de conceptes al cap i els dits ballant, frisosos per escriure, em vaig posar un repte.

-Segona parada: El repte

Vaig proposar-me un desafiament: 5 escumosos, 5 adjectius per definir-los i 5 classificacions per encaixar en la seva descripció. Què us sembla? Una energia de cerca em va sorgir per les cames i em vaig adonar que havia donat amb la clau.

La meva classificació va ser immediata, inconscient, natural i aquest és el resultat. Una vegada algú em va dir, en aquesta vida la bellesa està sempre en el més pur, i la veritat haig de reconèixer que aquesta llista és pura bellesa.

Un Champagne, un Cava, un Clàssic Penedès, un Ancestral i un Sense etiquetes, seran els protagonistes. Una descripció artística que espera cridar la vostra curiositat i que investigueu.

pet_IMG_6367

 

-Tercera parada: La tria

Champagne: el més romàntic. – Rémi Leroy – Brut

El champagne, com tots el coneixem, és un vi escumós que es fa exclusivament a la Xampanya (França). La temperatura mitjana és de 10 o 11 graus i tenen molta més pluja i menys hores de sol que al mediterrani. Les varietats que utilitzen són les franceses pinot noir, pinot meunier i chardonnay. Quant a l’elaboració, es produeix sota l’anomenat mètode “champagnoise”, on la segona fermentació i la criança es fan dins l’ampolla. En aquest procés és on neixen les bombolles, el diòxid de carboni, de manera natural.

Amb ell us endinsareu en el més profund romanticisme de París. Si tanqueu els ulls, gaudireu de les vistes de Montmatre i us sentireu navegant pel Sena. Formareu part de la pinzellada postimpressionista dels quadres al més estil de Paul Cézanne, i sentireu plenament el luxe, la calma i la voluptuositat d’Henri Matisse. Sentireu el més profund equilibri i una delicadesa inigualable a la boca. Si voleu deixar bocabadats a algú, sigui quina sigui la motivació, amb aquest ho fareu segur.

https://www.champagne-remi-leroy.fr

Cava: celebrem un moment especial. – Maria Rigol Ordi Microtiratge 3. Pell Bruna Reserva Brut Nature

El Cava és un vi escumós, que segueix el mateix mètode que el champagne, però per normativa legal no es pot anomenar de la mateixa manera. L’anomenem mètode “tradicional” i com l’anterior fa segona fermentació en ampolla. En el cava sempre trobarem l’anyada a l’etiqueta i tindrà una criança mínima de 9 mesos en ampolla. No afegirem mai sucre per contrarestar l’acidesa, ja que el nostre clima mediterrani proporciona la maduresa adequada amb les hores de sol de les que disposem. El cava es produeix nacionalment, i per tant, hi ha altres zones no catalanes on també s’elabora. Així i tot, a Catalunya es fa el 90% de la producció. El Penedès és la zona més important amb aquest tipus d’elaboracions.

Aquest cop m’agafa la mà per anar a un lloc molt especial. Sé el que trobaré i el que viurem plegats, serà un moment màgic, irrepetible, un somni. Em deixo emportar per la meva primera impressió i em captiva el seu color brillant. Ha aparegut com el distingit vermell de la petita ombrel.la de Darío de Regoyos y Valdés en els seus ametllers en flor. En el més absolut verd d’on neix el més natural que el configura, apareix amb aquest toc de color sota el qual quedo seduïda i no puc dir que no. Vull que m’acompanyi durant tota la vetllada i sé que ho farà. De fet no som conscients però ens hem triat mútuament. Tria amb qui el vols compartir, el moment especial es crearà sol.

http://www.mariarigolordi.com/

pet_IMG_7199

 

Clàssic Penedès: cercant el més sensible. – Morral escumós. Can Morral del Molí

El clàssic Penedès neix com una reivindicació de la zona de producció catalana. Eren molts els productors que creien necessari vincular el seu producte al terreny, i no trobaven sentit a tenir unes lleis de regulació nacionals. De manera que sota la DO Penedès, neix el Clàssic Penedès. El mètode d’elaboració, el tradicional, com el cava, però amb algunes variants. Parlem d’agricultura 100% ecològica, elaborat al territori del Penedès i un mínim de 15 mesos de criança en ampolla.

M’he endinsat en els colors del mar d’en Joaquín Sorolla. Tinc els peus molls per les onades que van arribant, a una mà una copa, a l’altra l’ampolla. Puc notar la brisa a la cara. Puc notar el sol mediterrani a l’esquena i la sonoritat de les bombolles en el vaivé del ball de la immensitat. Està allà, callat, esperant que l’obri, impacient per sortir, però és sensible per naturalesa i sempre esperarà que jo doni el primer pas. Estic dintre d’un paisatge de Joaquim Sunyer i de Miró. Aix petit, la teva sensibilitat em fa embogir! Ens queda molt per recórrer junts, però sóc plenament conscient que arribarem molt lluny plegats. Si cerques sensibilitat, aquí està el teu company de viatge.

https://www.cellercanmorral.cat/

Ancestral: el més passional. – Alba Alegrías del Carrascal Ancestral. Alba Viticultores.

Probablement el primer, l’original en creació. Elaboracions ancestrals, que originàriament, van sorgir de l’espontaneïtat i molt probablement del desconeixement del mètode. Un vi que s’embotella quan encara no ha acabat la fermentació, per tant aquesta acaba a l’ampolla. Manté el carbònic de la mateixa fermentació, i en alguns casos pot contenir residual de sucre. No se li afegeix res més, és la més pura representació de l’explosió de bombolletes a la boca sense cap additiu, la fruita sempre està molt present i es torna un company de joc a la llengua.

Em passo el dia cercant paisatges de l’ànima, com deia el mateix Eduardo Naranjo. La més pura passió, el més pur retorn a les arrels, la contínua recerca i a la vegada el continu retrobament. M’endinso com si estigués en el mateix quadre: “Amor en la playa”. Les tonalitats clares i a la vegada la força de la pinzellada i la composició, em fan encaixar conceptes que havien nascut per estar junts. Energia, solidesa, sentiment i pura passió. Tornem al mar, i tornem de la manera més passional que ho podíem fer. Sota la seva aparença de fragilitat, amaga una personalitat única. M’assec amb ell a la vora de la platja, miro les onades i em serveixo una copa que vessa de la manera més delirant possible. Per viure un moment de desig de manera inoblidable.

http://www.albaviticultores.com/

 pet_IMG_4016

 

Sense etiquetes: el més autèntic. – Escumós de Mas Molla. Sense classificar.

Poc més afegir, he triat aquell que es resisteix a classificar-se, a posar-se a una llista i a indicar com es fa. El més lliure i a la vegada incontrolable, així que no parlem del mètode que segueix, ni com es classifica, només parlem d’ell en si mateix. Neix amb la intenció de trencar motlles, com va néixer el més pur cubisme. Tot i ser català, neix entre les cases de París que va crear en Juan Gris. Deixeble de Picasso i Braque, va interpretar el seu món quant a volums i formes, i així és com arriba el meu enigma.

Arriba a mi trencant amb els convencionalismes, cercant el més autèntic i allunyant-se del més monòton. Sap el que busco i ell m’ho dóna. Em troba amb la finalitat de completar la meva insatisfacció contínua. Oblideu tot el que sabeu, poseu la ment en blanc, ara imagineu un quadre pur i net, vosaltres haureu de pintar el que sentiu. No hi ha etiqueta, ni varietat, ni mètode, ni res que us digui el que hi ha dintre. Tot i això hi ha el més important, la persona que el fa que us ofereix l’ampolla i us explica amb pura poesia com neix el que hi ha dintre. Aquesta vegada no necessiteu cap motivació per obrir una ampolla, perquè vosaltres mateixos, la vostra pura essència, serà la motivació.

http://www.masmolla.com

I amb aquesta llista, una copa plena d’escumós català i música francesa de fons, m’acomiado. Us convido a investigar, cercar i sobretot gaudir. I no us enganyeu, les bombolles són per tot l’any! Un cop ho descobriu, quedareu totalment enganxats!

Sobre l'autor

Míriam Clotet

Míriam Clotet

Amb visió d'Enginyera Informàtica i passant per la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual, sempre he estat endinsada en el món dels sentits i la natura que els crea. El vi va arribar per posar sentit a les múltiples connexions i sinergies que em ballaven al cap. Em vaig adonar que a través d'una imatge i de la seva història, el vi és capaç d'arribar a qualsevol lloc del món.
Vaig començar amb un curs de tast a l'INCAVI, participant en l'Espai del Vi Català, fent Enologia i Tast (Nivell I i II) a l'ESHOB, assolint el WSET nivell 2 i actualment estudiant segon de sommelier. Durant 2 anys vaig formar part del duet vinícola 156vins treballant per la cultura i la difusió del vi català. Des de fa un any, el meu món vinícola cada cop està més endinsat en el món de la comunicació.
Sense dubtar-ho, crec que porto una mica de vi a la sang, i sempre estic intentant trobar en petits forats l'essència que desperta la màgia de les elaboracions. Sempre a través de les paraules, sempre a través de la imatge, sempre a través de fer sortir les emocions.