Àgora 5.1 Territori

Cap a un nou Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Museu Comarcal Montblanc
Damià Amoròs
Escrit per

Quan alguna persona em pregunta com definiria que és un museu tinc una reflexió clara: és com un mirall. El museu és una de les millors eines que tenim per conèixer el passat, en general, de qualsevol element; normalment de les creacions més destacades del passat, però també d’allò que hem estat i moltes vegades una àgora per saber què volem ser.

Just fa uns dies el Consell Comarcal de la Conca de Barberà donava a conèixer un seguit d’actes i esdeveniments destinats a engegar la redacció del pla estratègic de desenvolupament de la Conca de Barberà 2018-2025. Una molt bona iniciativa que esperem que compti amb una bona acollida i participació ciutadana.

Aquest, de ben segur, afectarà el futur del jovent de la comarca i precisament els joves hem de ser-ne els principals actors. Per aquest motiu escric aquestes línies intentant situar una problemàtica, per a mi força important, que trobem a la Conca de Barberà.

Segur que molts dels lectors d’aquest article fa temps que no entren a la finca ubicada al carrer Josa nº 6 de Montblanc o a qualsevol de les subseus del nostre museu comarcal, ubicades a Montblanc i Solivella. Si visitem el nostre museu, ràpidament ens adonarem que entrem a una institució ancorada al passat, però no per allò que presenta, que també, sinó per com ho presenta.

Tot i els esforços del seu personal, tant des de la direcció com a l’atenció al públic, que cada dia lluiten a fi de millorar el centre; l’equipament resta en un ostracisme fosc. Ens trobem amb una presentació anacrònica, basada en uns paràmetres antics, sense un relat o fil conductor que ens faci més digerible la visita al museu. A només 7’5 km de la seu central del MCCB, trobem el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, un referent de la museografia i museologia contemporània a Catalunya; que perfectament repassa els 200 últims anys de la nostra història, fent innecessària la planta zero del MCCB.

Però no només això, el MCCB necessita un nou rumb. Reconduir la seva situació, convertir-se en un centre especialitzat en una temàtica, atractiu per a nous públics i vinculat amb el seu entorn, immediat i local. Com s’albirà en l’últim pla de museus de la Generalitat de Catalunya.

La feina feta fins al moment, amb una aposta educativa i turística important, és un primer pas extraordinari i un salt qualitatiu brutal respecte el que teníem. Però necessitem formular de nou el museu.

Un camí que a la majoria de poblacions de Catalunya resultaria enormement complicat, amb un cost econòmic extraordinari destinat a la cerca, de vegades infructífera, d’una temàtica per al museu, d’un leitmotiv. Però a Montblanc, i per extensió a la Conca de Barberà, ja el tenim.

“Montblanc Medieval” una marca local de les més destacades del nostre país, amb una projecció nacional i internacional, cuidada i expandida des de l’equip de l’Oficina de Turisme de Montblanc, amb un vincle molt estret a la Ruta del Cister. Una ruta precisament basada en la presència dels tres grans monestirs medievals de Catalunya en un entorn immediat i proper al museu.

Proposem, doncs, la conversió del Museu Comarcal de la Conca de Barberà en el Museu Medieval de Catalunya. Un centre que aproximi el públic a un passat comú, on la nostra comarca situï les bases del que ara som, al país i a Europa en general. Sense deixar de banda, òbviament, la funció d’institució comarcal.

Tractant de forma transversal la cultura, la cuina, la religió, la salut, l’amor, la feina, la societat… en definitiva, la vida i la mort fa 600 anys. Aprofitant aquells recursos que fins ara han servit per promocionar i atraure el visitant a Montblanc, i també a la Conca, com la Setmana Medieval, les fires i festes o les activitats turístiques i d’oci.

Una  nova aposta amb el teixit cultural, associatiu, comercial, social i empresarial de la Conca, per creure en el MCCB, és possible. Tots haurem de cedir per fer-ho realitat, però si ara no agafem el tren i aprofitem les possibilitats del segle XXI, perdrem una de les últimes oportunitats per recuperar la feina feta des de fa més de 50 anys per aquells que ens han precedit i el futur de la nostra casa gran. Indret on tots tenim una part del nostre passat i una altra del nostre futur.

Un mirall on trobar-nos, saber què hem fet i buscar cap on anem.

Sobre l'autor

Damià Amoròs

Damià Amoròs

Historiador de l’art i museòleg