Brots Territori Turisme

Tots som Oficines de Turisme

oficina-central-interior
Joaquim Queralt
Escrit per

oficina_turisme.jpg_1658547991Amb aquest article m’estreno a la Conca 5.1. Això em porta a començar amb una felicitació i un agraïment als creadors d’aquest altaveu del territori on es divulga coneixement, es reflexiona, es genera debat, es fan propostes de futur i es dóna la paraula a moltes veus que de forma coral ajuden a comprendre millor la realitat que ens envolta. Felicitats per engegar i moltes més per mantenir aquest bloc que ha merescut reconeixements diversos i la fidelitat dels lectors. I moltes gràcies per l’oportunitat de se m’ofereix de col·laborar des d’una òptica sempre lligada a les oficines de turisme.

Per començar parlaré dels molts agents que poden assumir una de les funcions que sovint s’associa com a exclusiva de les oficines de turisme: informar, orientar i atendre el turista durant el viatge. Les oficines de turisme planifiquen i ajuden a estructurar una destinació, dinamitzen el territori organitzant activitats, creen i comercialitzen productes turístics, promocionen, comuniquen, vetllen per la qualitat, es relacionen amb agents del sector públic i el privat. Tanmateix la funció d’informar és la que sovint es considera principal. I, a més, de forma presencial, sense tenir en compte que amb l’ús de les noves tecnologies hi ha una nova relació entre destinació turística i viatger. No vull dir que entre les funcions de l’oficina de turisme no sigui important la d’atendre el turista, dic que no és la única. I afegeixo que es tracta d’una funció compartida. Per tant, no és responsabilitat única de l’oficina de turisme informar, orientar i atendre el turista.

I és que el visitant no sempre anirà a un lloc on hi hagi una oficina de turisme, no sempre es trobarà en un territori on tots els atractius turístics i equipaments estiguin ben senyalitzats, i no sempre tindrà el perfil d’un hàbil usuari de la tecnologia. Ens trobem, doncs, que davant la impossibilitat de tenir oficines de turisme a cada racó del país, un sistema de senyalització racional, rigorós i coordinat, i tecnologia que ens doni resposta immediata a qualsevol dubte, ens queden les persones.

Cada persona pot ser un punt d’informació turística. Quantes vegades ens hem trobat algú despistat que ens preguntava com arribar a un lloc, on anar a menjar, on allotjar-se, o fins i tot què fer? Per tant, quantes vegades no hem hagut d’informar, orientar i atendre el viatger? Ciutadans de qualsevol indret poden sentir-se orgullosos de pertànyer al seu territori i esdevenir uns excel·lents prescriptors. Poden ser, amb bona voluntat i coneixement del seu entorn, una alternativa al servei de l’oficina de turisme. I amb el valor afegit de la credibilitat que el viatger li atorgarà en pensar que ha estat atès per un coneixedor de la zona que recomanarà el restaurant on ell aniria o l’activitat que ell faria. Algú que inspira confiança i pot resultar inspirador.

En aquest punt em faig una altra pregunta. Els gestors del territori, les administracions, valoren prou el paper dels seus conciutadans com a informadors turístics? Jornades de portes obertes a elements patrimonials, gratuïtats en visites o el foment de la participació en les xarxes socials dedicades a la promoció turística són maneres senzilles de sumar i fer equip. I si el ciutadà en qüestió està relacionat directament o indirecta amb l’activitat turística d’un territori? Quantes vegades el viatger pregunta a un cambrer d’una cafeteria o d’un restaurant? Al recepcionista d’un allotjament? Al propietari d’un celler? Al dependent d’un comerç o d’una benzinera? A un policia? A un taxista? A qui està darrera el taulell d’un equipament de l’administració?

En aquests casos, el ciutadà d’abans es transforma en un agent vinculat a l’entramat turístic de la zona on treballa. I de la seva resposta se’n pot derivar una experiència satisfactòria o, pel contrari, una de negativa que afectarà la imatge de la destinació. Per tant, altre cop hem de preguntar si els gestors del territori, les administracions, afavoreixen prou que el coneixement dels atractius turístics i els equipaments de la zona siguin suficientment coneguts per aquells que estan en contacte amb els viatgers i que, per tant, en molts moments són l’alternativa a una oficina de turisme.

És important, però no suficient, garantir que els establiments relacionats amb el turisme disposin de plànols i material gràfic de suport (això té un cost d’edició i no sempre es reposa el material en acabar-se). És important, però no suficient, organitzar presentacions i visites comentades als principals atractius de la zona per donar-los a conèixer (sempre hi haurà qui no hi podrà assistir). És important, però no suficient, que els empresaris vinculats a l’activitat turística es coneguin entre ells siguin o no del mateix sector d’activitat (hi haurà qui preferirà anar a la seva). És important, però no suficient, que l’administració d’un territori aposti per disposar d’una oficina de turisme (hi haurà qui farà cap a les dependències municipals, a la policia o a un museu).

És bàsic que cada establiment (cafeteria, restaurant, allotjament, celler, botiga,..) i l’administració (personal administratiu, policia,..) tingui clar que informar, orientar i atendre el viatger és un valor afegit del seu propi negoci i del territori que representen. Que en ser preguntats per un visitant la millor resposta no és indicar on està l’oficina de turisme més propera o lamentar que no n’hi hagi o estigui tancada. La millor resposta és ser alternativa de l’oficina de turisme: amb actitud i aptitud.

Voler i poder. Quan es vol es pot tenir informació per compartir amb els visitants (material gràfic o consultar un web), quan es vol es poden visitar els principals elements d’interès de la zona per poder parlar d’ells amb coneixement, quan es vol es pot fer xarxa amb la resta d’empresaris de la zona. No seré jo qui negui o rebaixi la importància de les tasques d’una oficina de turisme i la vàlua dels professionals que hi treballen. Tanmateix he volgut destacar que qualsevol persona es pot convertir en informador turístic i que la seva relació amb el viatger pot resultar molt valuosa. I si aquesta relació té lloc en el marc d’un establiment turístic, el valor del servei d’informació transcendeix en oportunitat de negoci i prestigi o en mala imatge i insatisfacció.

[Joaquim Queralt]

Sobre l'autor

Joaquim Queralt

Joaquim Queralt

Tècnic d’Empreses i Activitats Turístiques. Cap de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Montblanc. President de l’Associació de Professionals del Turisme de l’Administració Local de Catalunya, i professor de l’assignatura “Gestió d’Oficines de Turisme” al Grau de Turisme de la URV i de la UOC.