B(v)eure Vi

Albània, tornaré!

39191413_690831381263200_449874193345937408_o
Ruth Troyano
Escrit per

Perquè voler repetir és que hi ha coses pendents o amb ganes de reviure i jo en tinc moltes, com seure de nou al restaurant Mullixhiu o visitar les Kantines del país.

Quan viatges a un país conegut les expectatives sovint són altes. Quan ningú o gairebé ningú no hi ha estat i no tens referències, les expectatives no hi són i per això són fàcilment superables. El meu viatge va començar sent una incògnita i va acabar revelant-se com una experiència brutal. Aquest estiu passat vaig ser a Albània. Abans d’anar-hi no me n’havien dit res o gairebé res de bo, però vaig tornar impressionada no només pel país i les possibilitats infinites de desconnectar en platges verges – principalment al sud -, sinó també i sobretot per la calidesa de la seva gent gràcies a dues persones que em van fer molt fàcil l’acollida: el cuiner del restaurant slow food Mullixhiu, Bledar Kola, i el sommelier Dashamir Elezi, president de l’Associació de Sommeliers d’Albània i propietari de Class Wines, gourmet & boutique.

6898dceb-5d9e-47e5-90ba-55a09572fa36

A Bledar Kola el vaig descobrir a Twitter quan preparava l’aterratge a Tirana, la capital. Va ser un amor a primera vista reconèixer en els seus tuits la passió per la cuina i els aliments del país i l’estima i consideració per l’herència rebuda d’àvies i mares, per bé que a Albània no ha estat ben vist fins ara que els homes es dediquin a la cuina. Quan vaig comprar la guia per al viatge, molt alternativa també perquè la Lonely Planet incloïa a Albània en un conjunt de països i no li donava prou protagonisme, vaig veure que el Mullixhiu – que vol dir molí en albanès – estava entre els restaurants recomanats. Vaig fer ràpidament la reserva per al segon dia d’estada a la ciutat i em van respondre d’immediat amb un càlid l’esperem. “Cuina 100% local però adaptada i elaborada. Decoració a l’estil casa de fusta, vaixella subtilment rústica amb un celler selecte i un servei professional”, descriu la guia en qüestió. I l’encerta de ple. Bledar Kola ha viatjat i après molt en grans restaurants del món fins retornar al país i obrir el seu negoci a Tirana, on viu i es desviu amb una passió desmesurada. I en les converses que vam mantenir a Albània, va fer-me declaracions que demostren la seva responsabilitat, exigència i voluntat de millorar, canviar i arriscar constantment en una professió que estima des de petit. Em van quedar gravades aquestes dues frases com també em va colpir saber per boca seva que la història culinària del país va quedar arrasada amb la invasió dels turcs:

“If you suffer, your mind will work harder”
“I can’t be a chef there, only a cooker”

IMG_5743

Entrenat als fogons del Fäviken a Suècia, com també al Noma de Copenhaguen i  de Gavroche & Pie a Londres, ara rep amb calidesa extrema els comensals al seu país, en un restaurant acollidor i amable, que presenta de manera delicada i sàvia els aliments que li són propis a Albània, amb les temperatures i coccions justes i l’ancestralitat de les receptes heretades de mares i àvies i tietes. La pasta mai havia estat tan saborosa ni tan autèntica com a casa seva. Mullixhiu és dins del moviment Slow Food i Bledar Kola regenta un segon restaurant al nord del país amb un soci seu, el Mrizi e Zavane, al costat del qual creixen molts dels aliments que després cuinen i amb els quals experimenten nous plats i creacions. El seu és l’establiment que fa d’ambaixador de la cuina albanesa als europeus que viatgen a Albània. Cal fer-hi parada un dia mínim, per assaborir aquest nou concepte que pregona i que anomena com a “urban farm” o dit en albanès “buka n’strajc”.

Coneixent el meu interès pel món del vi, Bledar Kola em va presentar el president dels sommeliers albanesos, Dashmir Elezi. Tots dos em van rebre a Class Wine, a Tirana, un espai de vins i plats albanesos deliciosos que porta dos anys de rodatge.

39284417_690831324596539_5552399090223939584_o

Les troballes arqueològiques dels últims anys han constatat que Albània va ser dels primers països d’Europa a cultivar vinyes. Els anys més esplendorosos se situen entre el 1960 i 1975 i als 80 es calcula que hi havia plantades gairebé 16.000 hectàrees arreu del país. No només la indústria del vi era potent sinó també la del raki, que és el beure que més els identifica. Als 90 l’esplendor va acabar i es van passar de les 22.000 hectàrees de vinya plantades a només 5.000. La dictadura comunista va passar factura al sector del vi i molts productors van arrancar per ordre del govern les vinyes. Elezi parla “d’acte criminal” quan s’hi refereix. Actualment hi ha més de 12.000 hectàrees de vinya i el sector ha reviscolat des de l’any 2000 amb força i fent una aposta per les varietats de raïm autòctones i vins negres principalment. Actualment hi ha més de 120 cellers, però els més reconeguts i de valor són entre 25 i 30.

La viticultura s’escampa arreu del país, de nord a sud i d’est a oest, i té expressions diverses segons es desenvolupi a la franja més litoral o sobre petits turons al centre i interior d’Albània. Dashamir Elezi remarca que “els vins d’Albània són també de l’arc mediterrani” i posarà especial èmfasi en la diversitat de sòls, des de còdols i pedregosos a pissarres. El consum del vi creix al país i les últimes estadístiques parlen de 14 litres habitant i any – davant dels 21 a l’Estat espanyol! -, un percentatge gens menyspreable tenint en compte que a Albània hi viuen 2,5 milions de persones. El raïm més important i ancestral és el Kallmet; és present per tot el país i té una maduració similar al pinot noir, però en boca té més cos, més força i més energia. Sovint format part de cupatges amb altres varietats negres internacionals, però hi ha elaboradors que la respecten profundament i la reivindiquen sola, amb monovarietals extraordinaris.

IMG_5622

A Class Wine, Dashamir Elzi selecciona un repertori de vins excel·lents per al tast per demostrar la diversitat i riquesa del país, i la seva vitalitat. Asseguts al wine bar, iniciem un viatge líquid amb un blanc de raïm chardonnay del celler Belba que passa per barrica d’Eslovènia, el que li dona tocs fumats i especiats únics. Seguim amb un riesling sorprenent elaborat com a orange wine  i un rosat curiós – dels pocs que s’elaboren al país- que reivindica a l’etiqueta els mosaics arqueològics del vi recentment recuperats i posats en valor al país, per demostrar la seva llarga cultura enològica. El tast continua amb un clàssic, un merlot de Medea – elaborat per una enòloga – i un vi de raïm autòcton Shesh i Zi del celler Bardha, que t’empelta en els misteris del país. Finalment, el regal és un vi imponent, Kalmeti 2015, elaborat amb raïm Kallmet, la varietat ancestral albanesa. De vinyes velles i un fons fumat i torrat deliciós que s’obre i regala fruites negres. La revolució ha arribat també als vins d’Albània i una bona manera de reconèixer-la és amb el tast comparatiu. Quedarà pendent per un altre viatge recórrer els cellers, que els albanesos anomenen Kantina i trepitjar les vinyes, de Lezhë a Vlorë i de la costa a Pogradec, a l’interior.

www.mullixhiu.al
www.facebook.com/classwinesalbania/

IMG_6017

Sobre l'autor

Ruth Troyano

Ruth Troyano

Sóc periodista per la UAB i sommelier i màster en Planificació i Gestió del Turisme Enològic per la URV. Actualment treballo com a periodista freelance dirigint la comunicació d'empreses del sector vitivinícola i de l'hostaleria. Ho compagino amb col·laboracions a mitjans de comunicació com Ràdio4-RNE, Diari ARA Camp de Tarragona, Vadevi.cat, Gastrotalkers.com i LaConca51.cat. Una vegada vaig llegir que "passió és imperfecció" i que "innovació és fer les coses bàsiques ben fetes". Tinc ambdues afirmacions sempre presents en el desenvolupament de la meva activitat professional. M'agrada sortir de la zona de confort, m'atrauen els reptes nous, em motiven les persones sinceres i honestes i crec sincerament que l'actitud sempre va per davant de l'aptitud. El món del vi em va captivar de petita quan el meu avi m'enviava a reomplir el porró a la bóta, pero fins farà uns anys no ho vaig redescobrir i des d'aleshores m'hi he dedicat en cos i ànima. Intento aprendre a diari de les persones que m'envolten i en saben molt més que jo. Com a periodista, m'agrada descobrir les persones, els paisatges i els moments que amaga un vi. També un dia vaig llegir que "Vines, like people, often reach their peak in the face of adversity". Caldrà veure, amb els anys, si es compleix.