Brots Turisme

Adéu al Dr. Oriol Miralbell

Oriol Miralbell2
Joaquim Queralt
Escrit per

A inicis de juny, faig referència a un fet ocorregut a començament de maig i que no té a veure amb la climatologia. Però sí amb el cicle de la vida. Un fet que farà que alguns recordem sempre el maig de 2018. Va morir l’Oriol Miralbell, entre moltes altres coses col·laborador de la Conca 5.,1 per la qual cosa vaig proposar dedicar-li un article que m’ha costat molt de fer. Sobretot de començar a fer.

L’he volgut escriure a partir de la mirada dels qui treballem en turisme a l’administració, des de les oficines de turisme, i que pertanyem a APTALC (Associació de Professionals de l’Administració Local de Catalunya). Ho he fet així per destacar el seu paper per donar valor a uns professionals i a la feina que fem. Som professionals que massa sovint quedem invisibilitzats i com que són comptats els qui alcen la veu per dir qui som, què fem i com ho fem, he pensat que aquest seria el meu modest homenatge en forma d’agraïment personal i de part d’un col·lectiu a una de les poques persones que ens ha defensat i s’ha referit a una oficina de turisme com alguna cosa més que un taulell on es reparteixen plànols.

Pocs dies després de la seva mort, Joan Miquel Gomis, professor de la UOC expert en turisme, escrigué aquest article que recomano llegir. Fa un breu i sentit repàs a la trajectòria professional, acadèmica i humana de l’Oriol Miralbell. N’aprofito dos aspectes que s’hi esmenten que entronquen amb la realitat de les oficines de turisme avui.

El seu pas per la Direcció General de Turisme (1989-2005) des d’on impulsà projectes que encara tenen vigència com són la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya i les Jornades de les Oficines de Turisme de Catalunya. Abans de l’era d’Internet va introduir el Turistex, un precedent en tecnologia de la informació per a organitzacions turístiques que la majoria no van saber comprendre. Aquest projecte i el del portal turístic quan ningú tenia web evidenciaven la capacitat de l’Oriol per veure-hi a mig i llarg termini. Amb el temps, també quedà clar que a l’administració l’empenta, el coneixement, l’esforç i la passió d’una sola persona no són suficients.

D’aquell temps a la Generalitat n’ha quedat una xarxa d’oficines de turisme que s’ha anat debilitant amb el pas del temps i que s’ha quedat en un simple registre on sembla que la condició principal per pertànyer-hi sigui tenir una placa amb una “i” al costat de la porta i un tòtem amb una altra “i” al carrer.

Les jornades de les Oficines de Turisme es van salvar de la desaparició el 2014 a les portes de la 20a edició, quan la Direcció General de Turisme va decidir deixar d’organitzar-les. Va haver de ser l’APTALC, és a dir els propis professionals, qui en donessin continuïtat i això hagi permès que l’any vinent s’arribi a la 25ª edició.

El desenvolupament tecnològic global va donar-li la raó i Catalunya disposa d’un portal turístic, encara que mai s’ha acabat de desenvolupar aquell Turistex que ell havia impulsat, una intranet que permetés totes les oficines de turisme del país disposar d’informació fiable i tractada de forma homogènia. Tirem de Google, vés quin remei.

Oriol Miralbell1

El seu pas per la universitat (CETT, UAB i UOC) permeté que el seu mestratge arribés a nous professionals que s’han anat incorporant a l’activitat turística. En aquest aspecte, destaca el període a la UOC. Allà tingué l’oportunitat de plasmar el seu coneixement del món de les oficines de turisme publicant el 2007 un llibre que feia molta falta “Gestió d’Oficines de Turisme”. Més de deu any després, reeditat diversos cops i també amb versió castellana, segueix sent el millor manual sobre la matèria i és utilitzat per professors de diverses universitats, alumnes i professionals de les oficines de turisme. Parlava sovint de la necessitat de fer-ne una nova versió revisada. Llàstima que no hagi estat a temps de posar-s’hi.

La clau de l’èxit d’aquest llibre és que sabia de què parlava. Sabia què era una oficina de turisme d’haver-hi treballat feia molts anys. Tanmateix, el seu coneixement principal provenia de la curiositat, de visitar-les, de saber com treballaven, com s’adaptaven als canvis i, el més important, de conèixer personalment qui hi treballava, un bagatge d’incalculable valor que provenia de l’organització de les Jornades de les Oficines de Turisme, punt de trobada professional, reflex del dia a dia de col·lectiu i retrat de l’evolució del turisme al país.

En aquests anys no ha deixat de tenir relació amb les oficines de turisme i els seus professionals. El principal vincle el va mantenir a través de l’APTALC, associació nascuda el 2004 i que veié amb bons ulls des del primer dia quan encara estava a la Direcció General de Turisme. Amb el temps, hi va col·laborar en diverses ocasions i sempre que podia la posava com a exemple (com en el llibre abans esmentat). Representà APTALC en un projecte internacional a Nottingham el 2008, participà en el vídeo “Turisme, partir de zero” el 2013, o ens posà d’exemple en un projecte de desenvolupament turístic a la regió de Chiapas.

En les Jornades de les Oficines de Turisme celebrades a Calella el 2016 APTALC fa fer-li un reconeixement professional. El lliurament el va fer la Sòcia d’Honor d’APTALC, la seva amiga Teresa Nisarre amb qui es conegué quan ella treballava a l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur.

En aquella ocasió fou l’encarregat de fer una de les xerrades de les Jornades, com poc més endavant durant una sessió de la Universitat d’Estiu de la URV a la Facultat de Turisme i Geografia de Vila-seca.

Eren xerrades inspiradores, on analitzava la realitat de les oficines de turisme. D’on venim, on volíem anar i on no vam arribar mai, on som, on podem arribar,.. Intervencions inspiradores com els seus articles i la presència al Laboratori Turístic de la Conca 5.1 un llegat de gran valor.

Com no podia ser d’altra manera APTALC va decidir dedicar-li la celebració de les 24es Jornades de  les Oficines de Turisme (Camarles i l’Ampolla, 31 de maig i 1 de juny). En el seu origen ell volia que fossin punt de trobada, de generació de coneixement, de descoberta del territori i de contacte entre persones que donen valor afegit a la seva destinació gràcies a la passió que posen en la seva feina. Sens dubte aquest és el seu gran llegat i com que el compreníem, el vam saber preservar, donar-li continuïtat i projectar-lo al futur.

L’Oriol va saber fer bon ús de les tecnologies fins a darrera hora. Els seus últims mesos han estat una masterclass de vida, de dignitat, de força, de visió,.. lliçons que ens han d’inspirar per fer de les Jornades el nostre millor reconeixement i agraïment a una persona que deixa un buit professional molt gran en el món de les oficines de turisme.

Una nota personal com a final.

Vaig conèixer l’Oriol Miralbell a FITUR 1994. Jo era un estudiant en pràctiques a l’stand de Catalunya on hi assistia com a becari del Consorci de Turisme de Catalunya. El vaig veure dinàmic, optimista, ple d’energia, i proper tenint en compte qui era cadascú.

No vam tornar a coincidir fins el 1997 a les Jornades de les Oficines de Turisme celebrades a Vilafranca del Penedès. Vaig veure que ell era qui coordinava tot allò. Em va agradar i he assistit a totes les jornades des de llavors. Amb el pas dels anys ens vam anar coneixent. Va anar provocant que el paper dels professionals assistents deixés de ser passiu, escoltant xerrades, per a que fos actiu, proposant temes i agafant protagonisme.

En passar a la UOC el 2005 vaig pensar que el contacte s’acabaria. I no. Es va enfortir. Primer m’enviava qüestionaris a Montblanc sobre temes de gestió turística i més endavant esborranys d’un llibre que volia publicar. No va ser fins que no vaig veure el meu nom en l’apartat dels agraïments d’un llibre que acabava de publicar que no vaig apreciar el que ell havia estat fent els darrers mesos: una obra que encara ara és el millor manual d’oficines de turisme.

Un dia de 2008 em va trucar per fer-me una petició que mai m’havien fet. Li resultava impossible anar a Galícia a fer una xerrada, i com que tenia a veure amb les oficines de turisme em demanava que fos el seu substitut. Va ser el primer cop que es parlava de la gestió turística de Montblanc fora de Catalunya. Una gran oportunitat que donà peu a que no fos la darrera.

Més endavant, a començament de 2014, em tornà a trucar. En aquest cas per a que el substituís com a professor de l’assignatura de Gestió d’Oficines de Turisme a la UOC. I ja porto cinc cursos fent una tasca que m’agrada i de la que puc aprendre coses noves cada dia.

Hi ha una trucada que no m’hauria agradat rebre. La tardor d’aquell any em convidava a fer la mateixa assignatura a la UAB. Li havien diagnosticat un càncer i no podria assistir a la universitat. Vaig poder-m’ho combinar esperant que fos puntual.

I ho va ser. I vam poder fer algunes de les coses que ens havíem proposat: la més important, un dinar amb altres companys de les oficines de turisme que l’apreciaven i estimaven.

A la fi, les trucades i les xarxes socials ens han mantingut en contacte. No sé si vaig ser capaç d’expressar-li el meu agraïment personal i professional. En diversos moments de la meva vida ha estat clau per donar-me l’oportunitat de fer salts endavant, però haurà estat el seu tarannà i manera de ser allò més valuós que em quedarà.

____________________________________________________

Amb la col·laboració de:

DriveSafe-650x160

Sobre l'autor

Joaquim Queralt

Joaquim Queralt

Tècnic d’Empreses i Activitats Turístiques. Cap de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Montblanc. President de l’Associació de Professionals del Turisme de l’Administració Local de Catalunya, i professor de l’assignatura “Gestió d’Oficines de Turisme” al Grau de Turisme de la URV i de la UOC.